ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

El mirar de la Maja

22/10/2015 |

 

Programa: II Cicle Ars Longa, Marta Rodrigo iEmili Brugalla

Lloc i dia:Biblioteca de Catalunya

En el marc del II Cicle Ars Longa, la mezzo Marta Rodrigo, el pianista Emili Brugalla i el rapsode Antonio Trigueros van oferir el concert “El Mirar de la Maja, de Goya a Granados”, amb una selecció d’obres de contemporanis de Granados i la ColecciónBi de tonadillas escritas en estilo antiguo del mateix autor. El concert va tenir lloc divendres a la Biblioteca de Catalunya.

Brugalla, Rodrigo i Trigueros

Brugalla, Rodrigo i Trigueros

El Cicle Ars Longa és un certamen de música antiga que no renuncia a dialogar amb altres èpoques, sempre que la proposta sigui coherent i es desenvolupi amb els criteris del temps en què fou escrita la música. Va ser el cas de divendres passat a la Biblioteca de Catalunya amb “El Mirar de la Maja, de Goya a Granados”, amb els intèrprets Marta Rodrigo, mezzosoprano, el pianista Emili Brugalla i el cantant Antonio Trigueros, que en aquest cas adoptà el rol de rapsode.

El gènere que donava coherència a tot el cicle és la tonadilla escènica. Aquest gènere, que pot traduir-se per tonada escènica, es basa en una cançó tradicional espanyola que naix dels romanços del Segle d’or espanyol. Els romanços eren cançons d’origen àrab, que s’acompanyaven amb instruments (en aquest concert, el piano). La lletra solia ser sobre temes pícaros i folklòrics, moltes vegades d’origen andalús, però també sobre l’amor, com és el cas d’aquest concert, i el llenguatge emprat era vulgar. Però la tonadilla escènica és una obra generalment curta, humorística i satírica amb un argument basat en costums típics espanyols dels segles XVIII i XIX durant els intermedis de les comèdies. A banda de la part musical, interpretada per Rodrigo i Brugalla, eren importants els textos recitats, en aquest cas per Trigueros.

La primera part del concert estava composta per textos de Jovellanos, fixador de la tonadilla, i Quevedo, i músics com, Luis Misón, Manuel Garcia, Felip Pedrell, Blas de Laserna i J. M. Roma. El concert va obrir-se, doncs, amb un recitat. Només si estaves a les primeres files podies entendre correctament el text, que versava sobre l’amor. La dicció de Trigueros era fluixa, i la projecció de la veu escassa. Aleshores s’hi va afegir Brugalla, que va elevar el nivell del concert des de la primera nota. Tocava amb “el Granados de Granados”, el piano que el compositor va cedir a la Biblioteca. Brugalla va ser fidel a la interpretació historicista del segle XVIII, amb control de les dinàmiques i molt bona articulació. Expressivament, donava amb la justa mesura que demanaven les obres.

Quan es va afegir Marta Rodrigo va ser com flairar una gota de perfum. La seva veu de mezzosoprano estava molt ben col·locada, potser una mica nasal, però ben timbrada. És una veu aguda, però amb greus solvents, que domina els melismes i altres elements virtuosístics. Però sobretot va menjar-se l’escena, amb una desimboltura envejable i gran poder de seducció. És una veu perfecta per aquest gènere, perquè no és poderosa, amb gran projecció. És la subtilesa sonora en persona, amb un domini dels reguladors impecable. D’aquesta primera part ens interessaren especialment les obres de Felip Pedrell.

A la segona part del concert vam poder sentir la Colección de tonadillas escritas en estilo antiguo, d’Enric Granados. És una obra romàntica, amb molt joc escènic i on els sentiments –ens reiterem, l’amor- prenen protagonisme. La posada en escena tenia un punt de misteri que Rodrigo va saber transmetre molt bé, a banda que el caràcter castís estava molt aconseguit.

Brugalla interpretà una obra per a piano sol, “La maja y el ruiseñor”, que va entusiasmar el públic. Va crear una atmosfera càlida, amb una música que il·lustrava molt bé la relació entre la dona i l’ocell, representat amb els trinats. La part final del concert va prendre més dramatisme, amb “La maja dolorosa”, que es va resoldre d’una manera molt convincent.


Aina Vega Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet