La jove arpista de Vilanova i la Geltrú Esther Pinyol obre i tanca la temporada 2015-2016 de Residències Musicals a la Pedrera. Un encert doble: la iniciativa en si, per la qualitat dels intèrprets previstos, i la tria de Pinyol com a pòrtic i cloenda. Almenys, pel que vam sentir la tarda de diumenge.

Encert també el de programar obres de compositors del segle XX, cosa que demostra que al segle passat no tot va ser renúncia a la tradició, sense que això vulgui dir reaccionarisme. Nino Rota, autor de la sonata interpretada a la segona part, o Joaquín Turina, present amb Ciclo plateresco, en són una bona prova. Però també obres més agosarades, com Deux impressions d'Eugène Bozza o la Sonata per a flauta i arpa d'Andy Scott. Pinyol va estar acompanyada gairebésempreperunaflautista excel·lent, Elisabeth Franch, que hauria d'estar més present en els concerts programats a Barcelona. I va rebre les confidències pianístiques de Marc Castelló en la Fantasiestück de Paul Bazelaire i en el cicle de tres peces de Carlos Salzedo, de regust llatinoamericà, incloent-hi la deliciosa Chanson dans lanuit,desinuosessonoritatsde l'arpa i el piano, de la qual van explorar tots els registres.

A l'art i la tècnica impecables d'EstherPinyolcalafegirlaseva sensibilitat i simpatia, dots comunicatius i excel·lent entesa amb els seus companys d'escenari. Insisteixo: un encert.