El concert inaugural de cicle d'Ibercàmera a l'Auditori ens va dur novament l'Orquestra Simfònica de Bamberg, a la qual en el darrera visita que vam comentar, el febrer de 2010, la vam titular com Una orquestra exquisida. Mantenim el qualificatiu amb l'emoció afegida que és la darrera gira que fan amb el director que n'ha tingut cura des de gener del 2000, l'anglès Jonathan Nott. Aquest director, amb una dedicació plena, ha amoixat el seu so i s'ha caracteritzat per l'assoliment d'uns acords en els passatges semi forts que són un luxe difícil de trobar. Potser hi té a veure la disposició germànica de situar els contrabaixos a l'esquerra, darrere dels primers violins i dels violoncels, amb diàleg frontal amb les violes i segons violins. Una fusta de somni –quin oboè! –acompanya unes trompes de so controlat, no es tan així amb les trompetes, més estridents.
El programa va ser de luxe. La Simfonia núm.6, op.68 Pastoral, que caldria reservar només per a conjunts de qualitat com aquest, va ser un cim. El segon moviment, l'A vora del rierol, va ser sublim i el retorn a la normalitat després del moviment que descriu una tempesta –i aquí es va palesar que la tempesta era també interior– antològic. Ja ens havien delectat amb l'obertura Egmont amb molt de caràcter i amb una interpretació molt beethoveniana del Concert per a piano núm.20 de W.A.Mozart gràcies a un especialista en aquest compositor com és el britànic Christian Blackshaw, que ens va interessar molt en les llargues cadències que va introduir. Pianista i orquestra van haver de correspondre al públic amb generoses propines. L'orquestra, completament lliurada, va afegir al final una esplèndida obertura de Les noces de Fígaro.