Bon intent el d'una iniciativa privada que pretén reprendre les activitats de Teatre Líric Català, que a principis del segle passat va maldar per consolidar una tradició d'òpera i sarsuela en la llengua del país i en ple noucentisme. Amb Magda, estrenada al teatre Principal ­el més antic de Barcelona i el mateix on fa cent anys representaven òperes Pahissa, Morera o Apel·les Mestres­, arrenca una proposta que caldria consolidar i donar-hi suport institucionalment. Tanmateix, aquest espectacle queda, al meu entendre, a mig camí: ubicada en el context temporal dels capellans obrers (primera part) i dels dies propers a l'execució de Puig Antich (segona part), Magda té un llibret complidor, però desfasat i molt irregular, de Jordi Voltas. La partitura de Ramon Ribé, eclèctica i ben escrita per a la veu, sempre al servei del text, funciona de manera desigual, i s'agraeix que no sigui pretensiosa ni en la forma ni en el fons.

Senzilla la posada en escena de Pedro Ortega, per la modèstia dels recursos de què es disposa, i passable la direcció musical de Frederic Oller davant de l'Orquestra de Cambra Terrassa 48 i dels cors Anton Bruckner i Ariadna. Sigui com sigui, es notava en excés la manca d'assajos.

La mezzosoprano Laura Vila, cada cop més consolidada, assumeix el rol titular amb un doble repte: cantar una partitura nova i desconeguda i fer-ho amb la cama enguixada a causa d'una lesió recent. Se'n surt amb escreix, al costat d'un equip vocal en què destaquen Joan G. Gomà, Marc Pujol i Xavier Aguilar. Insistim: cal donar suport a aquesta mena d'iniciatives, però en aquest cas potser hauria estat bé començar amb una peça de repertori per assegurar que almenys llibret i música tenien la qualitat i homogeneïtat necessàries per engrescar públic i crítica.