Un dels afers segurament més complexos de la vida d'un quartet de cordes és mantenir una dinàmica interior d'il·lusió i de recerca. I, a més dels seus valors musicals, aquesta és potser una de les coses que fan que el Quartet Casals ­ho dic simplement com a espectador­ vagi adquirint en el dia a dia una posició cada vegada més significativa en el panorama internacional. Els grans de la generació anterior estan arriant veles, i en vista del concert de final de temporada, i d'aquest que inaugura l'actual, queda una sensació ­pel que ens diu la música i l'actitud musical­ que han d'arribar lluny. En aquesta ocasió un monogràfic de Xostakóvitx amb els seus Quartets núm. 4, 7 i núm. 3. I ja des de l'exposició dels contrastos del primer moviment del núm. 4 en re major, veiem les grans qualitats. Amb sonoritats que subratllen una situació caòtica i d'acritud, que esdevenen de sobte una dolça harmonia; amb el joc de l'individual i el grupal de l'Andantino, i una clara imposició del tempo a l'entrada del violí principal, i amb la sapiència rítmica i els esclats de color en els Allegrettos del final. Els Casals van tocar drets en aquesta ocasió, un canvi substancial, la qual cosa possiblement redunda en la naturalitat i la llibertat, molt ben expressada en el deliciós Quartet núm. 3 que va tancar el programa. La musicalitat del tema inicial, i el seu desenvolupament en un context d'ambigüitats tonals, culmina en el Moderato del final en els misteriosos acords que contrasten notòriament amb l'alegria del començament de l'obra, certificant la tonalitat de bandera. Són les grans contradiccions d'aquest món de Xostakóvitx que tan bé manifesta en la seva música. Però tot això ­com deia abans­ sustentat en el joc individu-conjunt. I en aquest sentit hem d'assenyalar la claredat en l'exposició i el bon so dels quatre integrants: la dolçor iprecisió de so del primer violí, l'atenció i el nexe fonamental del segon amb cuidada musicalitat, el cos i calidesa de la viola i un violoncel que en el Quartet núm. 3 va mostrar un nivell altíssim. Una magnífica obertura de la temporada de Cambra de l'Auditori, a sala plena, que va sumant gent a aquest privilegiat espai de sensibilitat.