Amb un èxit de públic formidable va començar la temporada al Palau de la Música l'Orquestra Simfònica del Vallès. Cert és que els cors convoquen molts espectadors,imésenconjuncióambel Carmina Burana d'Orff, però no ho és menys que la seva selecció va ser molt encertada per a l'ocasió. L'orquestra va superar desajustos, mostrant un molt bon esperit de treball amb el seu director, Rubén Gimeno, precís, que va provocar una versió d'intensitat expressiva tant en Debussy com en l'Orff.

Va obrir la sessió amb una ajustada versió del Prelude à l'aprèsmidid'unfaunedeDebussy amb bon treball en les fustes, en particular la flauta solista. L'enllaç immediat amb la cantata de Carl Orff ­sense mitjançar aplaudiment­ va crear un clima encertat, contrastant, cosa que va ser un dels signes de la sessió. Bona potència, afinació i atenció dels diversos grups corals,desde les veus masculines fins a la tendresa de les veus blanques del Cor Infantil Amics de la Unió. Granollers pot estar orgullosa dels seus productes musicals. L'OSV es va mostrar com mai en qualitat i aposta pel treball. El bon nivell de solistes va aportar caràcter: el baríton Toni Marsol, en vena operística i amb personalitat, potència i timbre adequat; la soprano Ximena Agurto i el contratenor Jordi Domènech van completar la bona actuació vocal. No hauria estat sobrer un apunt pedagògic projectant els textos, o completant les escasses notes al programa. El context en què es va presentar aquesta cantata en temps de Hitler mereix una explicació.