Obertura de luxe de la temporada de Música Antiga de l'Auditori. La interpretació de l'oratori La creació de Haydn a càrrec del referencial René Jacobs, al capdavant de la B Rock Orchestra, Collegium Vocale Gent i un trio de destacats solistes, va fer vibrar, dijous a la nit, un públic entregat a l'harmoniosa bellesa i cromatisme de l'obra. Els participants en aquest esdeveniment van oferir una de les millors lectures possibles d'aquesta magna peça i van ser reiteradament aclamats després de la seva emocionant actuació.

El mestre belga havia impressionat el curs passat el Palau de la Música amb Don Giovanni. La inoblidable versió concert d'aquesta obra i de les anteriors de la trilogia Mozart-Da Ponte havia posat el llistó molt alt i aquesta nova cita, en què debutava a Barcelona la renovadora formació de música amb criteris històrics B Rock, era un nou repte per a Jacobs. Però si algú tenia dubtes dels resultats aviat es van esvair.

L'execució d'aquesta composició, amb llibret basat en textos del Gènesi, els salms de l'Antic Testament i El paradís perdut de John Milton, va transmetre amb pulcritud l'atmosfera èpica i poètica de la creació del món. Aquest prolífic compositor de simfonies, quartets per a corda, sonates, òperes i misses va viatjar dues vegades a Londres, on va escoltar els oratoris de Händel que li van inspirar aquesta producció.

SENSIBLE ESPIRITUALITAT / «Mai m'havia sentit tan devot», afirmen que va assenyalar Haydn a l'acabar la partitura. I certament l'execució d'aquesta visió de les tres parts del relat musical, amb els recitatius, àries i cors inspirats en els de Händel, va deixar una aroma de profunda i sensible espiritualitat. El tenor Maximilian Schmitt (Uriel), la soprano Sophie Karthäuser (Eva i Gabriel) i el baríton Johannes Weiser (Adam i Rafael) van brillar tant en els seus rols com en l'acoblament amb la magnífica coral i l'orquestra.

Hi va haver moments particularment bonics, com els del líric duet d'Adam i Eva i la descripció del paradís, i altres d'esgarrifosos com el de La representació del caos inicial. Però, sobretot, va impressionar la precisió de la magnífica interpretació d'aquesta obra mestra plena de contrastos.