Bon intent el d'una iniciativa privada que pretén reprendre les activitats de Teatre Líric Català, que a principis del segle passat va maldar per consolidar una tradició d'òpera i sarsuela en la llengua del país i en ple noucentisme. Amb Magda, estrenada al teatre Principal ­el més antic de Barcelona i el mateix on fa cent anys representaven òperes Pahissa, Morera o Apel·les Mestres­, arrenca una proposta que caldria consolidar i donarhi suport institucionalment. Tanmateix, aquest espectacle queda, al meu entendre, a mig camí: ubicada en el context temporal dels capellans obrers (1a part) i dels dies propers a l'execució de Puig Antich (2a part), Magda té un llibret complidor, però desfasat i molt irregular, de Jordi Voltas.

La partitura de Ramon Ribé, eclèctica i ben escrita per a la veu, sempre al servei del text, funciona de manera desigual, i s'agraeix que no sigui pretensiosa ni en la forma ni en el fons. Senzilla la posada en escena de PedroOrtega,perlamodèstiadelsrecursos amb què es compta, i passable la direcció musical de Frederic Oller davant de l'Orquestra de Cambra Terrassa 48 i dels cors Anton Bruckner i Ariadna. Sigui com sigui, es notava en excés la manca d'assajos. La mezzosoprano Laura Vila, cada cop més consolidada, assumeix el rol titular amb un doble repte: cantar una partitura nova i fer-ho amb la cama enguixada per una lesió recent. Se'n surt amb escreix, al costat d'un equipvocalenquèdestaquenJoanG. Gomà, Marc Pujol i Xavier Aguilar. Insistim: cal donar suport a aquestes d'iniciatives, però en aquest cas potserhauriaestatbécomençarambuna peça de repertori per assegurar que, almenys llibret i música, tenien la qualitat i homogeneïtat necessàries per engrescar públic i crítica.