L'infinit cel de la nau central de la Sagrada Família es va tornar ahir menys inabastable. Les tres mil persones que van assistir al concert extraordinari amb què l'OBC ha iniciat la temporada, ni més ni menys que al temple de Gaudí, van tenir l'ocasió de comprovar fins a quin punt aquesta nau que s'eleva com un bosc espiritual ­Gaudí es va inspirar precisament en l'espai primigeni on els humans buscaven el contacte amb Déu­ té una força que va més enllà de tot estat d'ànim individual. Públic, músics, cantaires, tècnics, càmeres de televisió... tothom semblava corprès davant la possibilitat de gaudir de la música en aquest espai. "És una cosa sorprenent, i no només per la monumental creació arquitectònica de Gaudí, sinó per la profunditat dels seus ideals", assegurava el mestre Kazushi Ono, visiblement emocionat. El director d'orquestra japonès, que va fer gala ahir a l'altar d'aquesta intensa personalitat seva, confessava haver tingut la sensació que la fe de Gaudí havia comparegut a l'escenari després de la interpretació del Rèquiem de Fauré. "Ens ha donat la benvinguda i nosaltres hem acceptat els seus pensaments".

Aquesta era la sensació després d'un concert que havia significat un esforç titànic. Fer encaixar la delicada peça de Fauré, quinta essència del repertori romàntic, en aquest gegantí espai pensat per llançar en espiral ascendent qualsevol monosíl·lab que es pronunciï al seu interior, ha estat una prova que L'Auditori, l'OBC, Ono i el tècnic Ferran Conangla han superat amb nota. Tot això gràcies al tracte exquisit de la Sagrada Família, que ahir a la tarda deixava d'ingressar les entrades del turisme per posar a disposició tota la seva logística, cadira rere cadira sobre aquest sofert terra de suro que potser algun dia serà substituït per un de marbre. El concert començava a una hora, les 19.30, en què el sol d'aquests dies de la Mercè es filtrava encara per les vidrieres i convidava a la contemplació. Juan de la Rubia feia sonar l'orgue ­de fet, tota la nau és un gran òrgan­ amb aquesta Improvisació I de Bernat Vivancos, seguida dels Senyals del cel, dues peces per a metalls del japonés Toru Takemitsu. El joc de llums i la calidesa de tons divertia les càmeres, tant les de Mèdici TV, que retransmetien en streaming, com les de la televisió pública japonesa, que rodava amb aquesta bogeria futurista que és la tecnologia 8K, capaç de captar les lleganyes de l'apuntador (aquícontinuemambl'HDialJapó ja és habitual la molt avançada 4K, la meitat d'hiperrealista pel que sembla que aquesta temible 8K). Va sortir després a l'escenari la soprano Maria Hinojosa per interpretar el vibrant Exsultate, jubilate de Mozart, una coloratura poc adequada a la reverberació de la nau i, tanmateix,mereixedorad'aplaudiment. I quan ja es ponia el sol, 60 instruments i 80 veus ­les del Cor Jove de l'Orfeó i la del Cor Madrigal­ convidaven al recolliment amb un emocionant, celestial, Rèquiem de Fauré, una partitura, aquí sí, més adequada a la dificultat de l'espai, amb notes llargues que facilitaven la correcció de l'acústica.La cuidada amplificació evitava, per exemple, que els contrabaixos i el pedal acaparessin el so. El baríton Josep Ramon Olivé feia la poderosa ària de l'Offertoire, "Hostias et preces tibi", i la soprano M. Eugènia Boix, el solo "Peu Jesu"... fins a arribar a la confortable visió del cel a In paradisum. Polítics ­amb o sense campanya electoral­, directius, empresaris i personalitats del món de la cultura van tenir ahir el seu moment dolç. Va durar poc més d'una hora, el temps que donava de si la comoditat de les cadires, que d'altra banda grinyolaven. Als 1.800 afortunats del sorteig d'entrades se'ls van afegir 1.200 convidats a aquesta excelsa celebració de la vida i la música.