Comencen a veure's els formidables fruits d'una generació molt jove de músics que mostren no només bona formació, sinó també un instint musical singular. Al terreny del violoncel els cicles de Residència a la Pedrera ens han donat l'oportunitat d'escoltar i valorar, per exemple, Òscar Alabau i Pau Codina. I ara, al Palau, Ramon Bassal va fer un recital formidable dedicat a la memòria d'Alfred Bassal Riera,morteljuliolpassat,membre del Patronat del Palau i de la Fundació Esade, i oncle del jove intèrpret. Alguna vegada caldria parlar de la música en família, el que significava aquesta expressió en el si de moltes famílies catalanes. Hi ha històriaihihapresent.RamonBassal és fill d'un conegut violoncel·lista, amb qui va fer part dels seus estudis.

El programa era exigent, tant en tècnica com en virtuts musicals. Va començar amb la complexa Sonata per a violoncel i piano en sol menor de Rakhmàninov, en la interpretaciódelaqualcaldestacartresplans. El fet de ser l'obra que va obrir programa,per a un jove intèrpret,ésun d'ells,però a més hi ha el cambrístic i el propi de l'estructura de l'obra, cosa que també hauríem de dir de Fantasiestückeop. 73 de Schumann. En totes dues el violoncel va deixar veure en el fraseig, en la intensitat del discurs i en la tècnica ­afinació, arc, mà esquerra­ un potencial singular,i va guanyar personalitat passats els primers moments. El problema va ser el piano, que va resultar abassegador quant a sonoritat, i pla en expressió. Un començament tens, inquietant, per degustar, com l'Allegro scherzando de Rakhmàninov, on el piano juga un paper temàtic important, va quedar pàl·lid, com gran part de l'obra, per l'excessiva sonoritat (pedal i teclat) i un escàs exercici cambrístic de la pianista. El piano actual no té res a veure amb el dels temps de Rakhmàninov, o de Schumann, i sí el violoncel; per això cal cuidar aquest aspecte, que en Schumann va ofegar la dimensió dialogada. Però va arribar l'obra de Gaspar Cassadó (Sonata nello stile antico spagnuolo i Serenade) i així el protagonisme total del violoncel, que va mostrar especial sensibilitat en aquest repertori i va reafirmar una característica que ja s'havia manifestat: en musicalitat, seguretat i so, semblava un violoncelista amb molta més experiència i maduresa que la que s'atribueix a un músic tan jove. Enhorabona.