Un dels moltíssims al·licients dels recitals de Matthias Goerne és l’encert a l’hora de programar i dissenyar les peces que integren totes i cada una de les seves actuacions. En el cas que ens ocupa, el Robert Schumann dels dos Liederkreis (op. 39 i op. 24) va fer possible una veritable festa musical, gràcies a la impecable tasca del baríton alemany.

Una vegada més, i amb la complicitat de la saviesa pianística d’Alexander Schmalcz, Goerne ha estat capaç de mostrar el seu carisma indiscutible amb una Liederabend formada pels esmentats cicles i per dues peces de Myrten, op. 25, i de Sechs Gedichte aus dem Liederbuch eines Malers, op. 36, sempre del compositor de Zwickau.

L’endemà del gran èxit de Das Lied von der Erde, la Canònica de Vilabertran va tornar a registrar ple absolut per a una nit intimista, perquè cada espectador surt amb la sensació que és a ell sol a qui canta Goerne, tan gran és la capacitat comunicativa d’aquest bon artista. La cosa s’aconsegueix suavitzant i frasejant amb canvis de registre totes les inflexions musicals de les estrofes, pontificant en moments de màgia inqüestionable com la frase “ rauschet die schöne Waldeinsamkeit ” del primer lied de l’op. 39; per no parlar de tot el Mondnacht o d’una altra frase que es converteix en or amb la veu de Goerne: “ Musikanten spielen munter ”, d’Auf einer Burg pertanyent al mateix cicle.

Uns moments de gran intimitat, doncs, saludats una vegada més amb el més agraït i sincer dels aplaudiments per part del públic.

L’Ajuntament de Vilabertran hauria de plantejar-se aviat erigir un monument a Goerne, que transforma el petit poble de l’Alt Empordà en capital universal del lied.