EL PERIÓDICO

Ainhoa Arteta, dimecres durant el recital que va oferir al Festival de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols.

Vestida de vermell passió, Ainhoa Arteta va sorprendre en els bisos irrompent a la platea. Marino Nicolini, al piano, teclejava a l'escenari les notes de la Habanera de Carmen i la veu de la soprano va començar a sonar a les últimes files. Ella es va fer visible i es va anar acostant seductora als espectadors a mesura que interpretava la popular ària de Bizet. Les entusiastes aclamacions van premiar el seu esforç per trencar el gel en un espai tan gran com poc apropiat per a un recital líric com l'Espai Port. La cantant havia conquistat definitivament el públic que va assistir a la cita després del seu treballat recital amb amplificació.

AUTORS CATALANS / I és que res va acovardir la diva, que va demostrar estar en un gran moment vocal després del seu triomf en els teatres internacionals amb òperes com Tosca i Falstaff. La intèrpret es va guanyar a pols l'aplaudiment d'uns seguidors que hi van anar no només per sentir-la sinó també per temptejar el seu estat d'ànim. Ella no els va defraudar. En el seu relat per introduir els temes no van faltar les al·lusions a l'amor i als seus fills; Sarah de 15 anys, i Iker, de 5. «És molt dur separar-se'n», va dir en referència als assajos per preparar els muntatges que l'han tingut allunyada d'ells.

Però va ser especialment explícita a l'hora d'identificar-se amb els autors catalans al presentar les peces d'Obradors i Granados i, sobretot, abans de cantar a cappella El cant dels ocells. «Ho faré amb la meva llengua», va proclamar entre ovacions. Va anar més enllà al parlar de la qualitat dels compositors de «música del nostre país, federació o el que sigui». «És més el que ens uneix que el que ens separa», va afegir abans d'interpretar obres d'Antón García Abril.

La rematada amb una impecable versió d'Oh, mio babbino caro, una ària de Puccini que l'ha acompanyat en els seus 25 anys de carrera, va tancar un complet recital. La cançó sud-americana, amb temes d'Ovalle, León, Lacerda i Guastavino, havia obert la cita, però l'espectacularitat va arribar amb les àries d'òpera Io son l'umile ancella d'Adriana Lecouvreur i la impressionant Vissi d'arte de Tosca interpretades amb nítids aguts i gran expressivitat.

Dues romances de sarsuela de La del manojo de rosas de Sorozábal i d'El barberillo de Lavapiés, a més de la divertida La tarántula, recreada ajaguda a terra, van completar el programa. Elegant, amb gran presència escènica i una entrega i passió interpretatives de primera, Arteta va regnar a Sant Feliu.