La soprano Ainhoa Arteta va clausurar ahir a la nit l’escenari de l’EspaiPortdeSantFeliudeGuíxols – a falta del concert d’avui d’Ignasi Cambra al Monestir –, en un retorn a la música clàssica d’alt nivell que va donar origen al Festival de la Porta Ferrada fa 53 anys.

Amb un programa basat de cançó sud-americana i espanyola de principis del segle XX, la soprano guipuscoana, acompanyada pel pianista italià Marino Nicolini, es va mostrar elegant, austera i subtil.

Arteta va arrencar amb cançonsnogaireconegudesdecompositors sud-americans com el brasiler JaimeOvalle, elcolombiàJaimeLeón, el també brasiler Oswaldo Lacerda – de qui va presentar “ una cançó dedicada a les mares, que com jo hem de cuidar i fer dormir els nostres fills ”– i l’argentí Carlos Guastavino, en què va mostrar els seus càlids aguts i la seva immillorable interpretació.

Durant tot el concert, Arteta va presentar les cançons i àries explicant les motivacions que la inspiren. Així, després d’un solo pianísticdeNicoliniambunintensiemotiu Nocturn de Respighi, la soprano va explicar que, tot i que no li agrada gaire barrejar cançó i òpera, aquesta vegada va fer una excepció per presentar dues àries que està cantant actualment. La primera va ser la meravellosa Io son l’umile ancella, de l’òpera Adriana Lecouvreur, que el públic va aplaudir de tot cor pels amplis aguts, tot i que recolzada per l’amplificació.

Després del Preludi núm. 12 de Rakhmàninov a càrrec del piano, Arteta va introduir el públic al personatge de Tosca de Puccini, “ una diva de veritat, oblideu-vos de Messi i Ronaldo ”, i va arremetre amb una de les àries més famoses, boniquesidifícilsdetotelrepertori operístic, Vissid’arte.

Vestida de vermell va dedicar la segona part a compositors espanyols i catalans –“ música del nostrepaís, federacióoelquesigui ”, va dir –, d’AntónGarcíaAbril – queArteta va presentar com a autor de la sèrie televisiva El hombre y la tierra –, Enric Granados i Fernando Obradors, per acabar amb sarsuela:

La del manojo de rosas, de PabloSorozabal, i El barberillo de Lavapiés, de Francisco Asenjo Barbieri, en una gala d’alt nivell.

Però el millor va venir amb els bisos. Arteta, basca que viu a Barcelona i canta en castellà, va assegurar que “ la música ens uneix”. Per això va cantar un sentit El cant dels ocells en català. I després se’ns va tornar cabaretera i va interpretar La Tarántula, buscant-la sota el piano i cantant de genolls fins que va perdrelamotxilletadelmicro.

Divertida, ambpicardiaidosisdemoltbon humor, va baixar de l’escenari i va flirtejar descaradament amb el públic mentre cantava L’Havanera de Carmen. I com va dir “ me’n vaig de vacances i dono 3x2 ”, va acabar amb l’ària de Lauretta. “ Diuen que els cantants som molt seriosos, però som uns catxondos, per això a Lauretta l’anomenem L’uretra ”, i va tancar la gala amb un emotiu Mio babbino caro, de Puccini.