A partir d'una proposta d'Òpera de Butxaca i Nova Creació, un taller integrat per quatre dramaturgs (Marc Artigau, Helena Tornero,JordiOrioliMarcAngelet)i quatre compositors (Lucas Peire, Mischa Tangian, Carles Pedragosa i Clara Peya) s'ha acostat al mite de Carmen. Bizet a banda, la proposta és una reflexió metaoperística, ben cosida per l'hàbil dramatúrgia de Marc Rosich, que ha enllaçat els tres episodis integrants (Carmen aux enfers, Restaurant Carmen i Autòpsia)ambunpuntdepartençaanomenatPassió,mortidolor,a tall de falsa conferència sobre el fascinant personatge nascut de la ploma de Mérimée. El resultat final és molt adequat per a un festival, i Peralada, fidel a l'aposta per espectacles de nova creació, l'ha fet possible. Ho defensen bé dos instrumentistes (Alfredo Armero i Àlex Rodríguez Flaqué) i tres joves cantants (Marta García Cadena,ToniViñalsiNéstorPindado), lliurats a la causa davant de quatre partitures simples en aparença però de dificultats evidents. Tanmateix, una sensació de work in progress, amb episodis no sempre feliçment resolts (especialment el final) deixen un pòsit d'insatisfacció, com si no s'hagués trobat la clau de volta del muntatge. Hi havia risc, i això és molt meritori, confiant la proposta a vuit creadors diferents entre si, i Rosich ha cosit bé les peces, però l'excés de varietat segueix planant sobre una proposta que caldria revisar de cara a la seva exportació. Amb tot, benvingut sigui un espectacle d'aquestes característiques, que permet la creació a vuit artistes de talent inqüestionable.