Carmen de Bizet

Grützmacher i Laura Virella, Carmen; Gustavo Durán, Don José; Filharmònica de Cambra de Catalunya; Diego Martin Etxebarria, director musical; Susana Gómez, directora d'escena Lloc i data: Festival Castell de Santa Florentina, Caldes d'Estrac (18/VII)

En la seva nova etapa, el Festival Castell de Santa Florentina ha protagonitzat una experiència singular presentant una òpera, ni més ni menys que Carmen, a la seva carpa escènica instal·lada en un paratge de Caldes d'Estrac amb una vista sorprenent al litoral marítim. Singular en el sentit que són pocs els festivals que assumeixen aquest tipus de compromisos atesa la complexitat que suposen. La producció (versió lleument reduïda, tot i que mantenia la part essencial) la va assumir Jolanta Nicolai amb Janine Pas, directora d'InCanto, una acadèmia holandesa dedicada a la formació en òpera, que acaba d'instal·lar un centre d'estiu a Terrassa. A les veus hi havia joves professionals, molts amb formació a l'Esmuc, i una orquestra ­també jove­ eficaç, amb bons solistes, i Raúl García com a concertino. Deia això de la fe perquè en general gairebé tots els organitzadors no s'arrisquen ­és a dir, intèrprets consagrats, llocs amb substància­, però l'estiu també hauria de ser temps d'experimentar noves possibilitats, donar lloc als joves intèrprets i no simplement repetir els èxits de temporada. I en aquest cas el festival ho ha assumit, no sé si gaire conscients, però, un cop perdut el lloc de referència que era el castell de Santa Florentina, ocupat per negocis russos, s'han llançat a un altre tipus de "fortalesa", en aquest cas d'il·lusions.

Amb alts i baixos a la programació, però l'únic que pot construir castells és la fe (reconeguda), que esperem que no s'esgoti. Dit això, hi va haver ocasió en dues jornades successives de seguir les alternatives musicals de Carmen de Bizet amb dos repartiments. Però ­i això és l'òpera­ quan marxava enmig de la joia el Toreador, la Carmen de la jove Josefine Grützmacher, que fins llavors havia fet bon paper ("Près de remparts de Seville"...), va haver de ser substituïda ­es notava al començament un malestar que no la va deixar continuar­ per la formidable Laura Virella, que el dia anterior havia estat la protagonista. I ni més ni menys que en el difícil quintet Nous avons en tête un affaire.

El canvi no va ser gaire notori fins a l'arribada de Don José. Excel·lent Carmen la de Virella, que comença amb força la seva carrera. Don José, menys afortunat, també en l'amor, en el tractament del registre agut. Notes de qualitat: el duo de les cartes de Frasquita (Mar Humanes) i Mercedes; la reaparició de Micaela (Lisa Algozzini) a partir del tercer acte, que amb molt bona feina del conjunt va imprimir dramatisme, igual com el Je ne t'aime plus de Carmen i José. Tot va millorar a la segona part, amb un final ben estructurat, i un bon treball instrumental. El director, molt segur, va optar per la certitud del compàs sense deixar gaire aire en el fraseig, i hi va haver moments de bona musicalitat en l'orquestra que el públic va saber comprendre. Posada en escena senzilla, no va bé el negre sobre negre del començament, i bona definició de les escenes finals. Van faltar subtítols per orientar, i els parlatos es podrien haver dit en català.