Dia gran per a l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Musica. Les formacions de la casa dels cants van ser dirigides, dimarts a la nit, per primera vegada per Daniel Barenboim i la seva actuació conjunta amb la prestigiosa Staatskapelle de Berlín interpretant les Quatre peces sacres de Verdi es va saldar amb un gran èxit. El públic va aplaudir al final més de 10 minuts els participants de la vibrant vetllada, incloent-hi també Josep Vila, que va ser calorosament homenatjat després de l'anunci de la seva substitució, a finals de la temporada vinent, pel britànic Simon Halsey.

El mestre argentino-israelià ha passat com un cicló pel recinte modernista en les dues gales d'obertura del curs 2015-2016. Després d'enlluernar dilluns amb un programa de gran profunditat, amb obres de Wagner i Elgar, en la segona vetllada va entrar en sintonia amb l'univers de Verdi. Va ser sorprenent la primera part amb les obertures de les òperes I vespre siciliani, La forza del destino i els intimistes preludis del primer i tercer acte de La traviata. L'orquestra va exhibir totes les seves qualitats: homogeneïtat sonora, transparència i lirisme.

UNA SUPERBA ORQUESTRA / Un Barenboim enèrgic, segur i extravertit va dirigir amb precisió, no exempta d'efectisme, una superba orquestra. Van brillar totes les seves seccions, especialment la de corda, i van destacar algunes notables intervencions com una de la solista de flauta. Però la sorpresa va arribar amb la bona química aconseguida amb les corals, a les quals el mestre havia elogiat després dels assajos per la seva professionalitat i rigor. L'encaix amb la formació berlinesa va ser molt notable a l'abordar les belles peces sacres, que figuren entre els treballs tardans del compositor.

Els motivats cantaires es van enfrontar a l'Ave Maria, nascuda com una peça d'harmonització de l'escala enigmàtica, amb semitons en els extrems i tons sencers en el bloc central molt ben resolts. L'obra va posar a prova les corals, tot i que l'exigència va créixer amb l'Stabat mater, amb un ben assimilat regust operístic. Els Laudi alla Vergine Maria, per a quatre veus femenines, que utilitzen l'últim cant del Paradiso de Dante, van ser superats amb èxit.

Però on més van brillar els cors i la formació orquestral va ser amb el Te Deum. L'obra compta amb un breu solo final que va permetre el fugaç lluïment de la soprano Anna Campmany. Recolliment i passatges rutilants s'uneixen en aquesta aclamada creació que va posar dret el públic del cicle Palau 100 Constel·lació.

L'avançada inauguració de la temporada no ha pogut començar millor. I no importa si Barenboim repeteix com a convidat estel·lar el juliol vinent. Serà molt ben rebut.