CRÍTICA

“En aquesta fosca tomba deixa'm reposar, és quan vivia, ingrata, que hauries d'haver pensat en mi”, cantava la gran mezzosoprano sueca Anne Sofie von Otter acompanyada al fortepiano per Kristian Bezuidenhout, amb un sepulcre de pedra esquerdat com a apropiat teló de fons, dimarts al claustre de la catedral de Girona, en el marc del festival Nits de Clàssica . Era In questa tomba oscura, composta per Beethoven a partir d'un poema de l'italià Giuseppe Carpani. El concert, amb totes les localitats ocupades en els dos passadissos del claustre que confluïen en el petit escenari, va començar amb Beethoven, però amb un to no tan lúgubre: la celebració de la natura de Mailied / Cançó de maig va sonar en un esplèndid capvespre de juny, i després del romanticisme exacerbat de Sehnsucht / Nostàlgia, sortint ja del fèretre, el bloc de lieder de Beethoven va acabar amb Es war einmal ein König / Hi havia una vegada un rei, una divertida faula sobre un monarca que estimava una gran puça i la va fer ministre: un canvi de registre que Von Otter va afrontar amb humor i una capacitat interpretativa més pròpia d'una actriu brillant que d'una diva només preocupada pel seu aspecte. I tot seguit va asseure's mentre Bezuidenhout interpretava un rondó de Mozart i un adagio de Schubert. La primera part es va tancar amb la cantata Arianna a Naxos, de Haydn, que acaba amb l'heroïna, “mísera, abandonada”, cridant al responsable dels seus laments: “barbar i infidel!!!”