Cerca de crítiques

Enquesta

OSV: continuïtat, sostenibilitat i participació

26/6/2015 |

 

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell. 16-6-15.

La temporada musical a Sabadell ha arribat a la seva fi i a les portes d’entrar en els cicles estiuencs és moment de plantejar algunes qüestions. En concret, a l’entorn de la Simfònica del Vallès que dimarts passat presentava la programació del curs 2015-16 a Sabadell. Una temporada que comptarà amb set concerts simfònics i cap compositor ni artista en residència. 

L’acte va estar magníficament conduït pel periodista Albert Beorlegui, presentador i director de “La caixa de Pandora”, el veterà magazine cultural de Ràdio Sabadell. Serietat i voluntat pedagògica van ser la base d’una presentació servida per les traces comunicatives d’un Beorlegui ben documentat en un tema que no és el seu. Les oportunes pinzellades culturals –sobretot cinematogràfiques- arrodonien un guió molt ben construït i que captava l’atenció del públic gràcies a una oratòria de mestre. No hi van faltar les intervencions de Rubén Gimeno, titular de l’orquestra, i Jordi Cos, president de la mateixa. El que sí es va enyorar és saber amb quines entitats sense afany de lucre es cooperarà i si el programa “les cadires de la simfònica” seguirà vigent també a Sabadell.

Més enllà de l’acte que va comptar amb una notable assistència, no negaré el desencís de programar la Cinquena simfonia de Txaikovski, la Inacabada de Schubert o la Italiana de Mendelssohn en unes convocatòries que atansen cap a un onanisme musical contraproduent.

En aquest sentit és de lamentar que simfonies assequibles per mitjans i efemèrides com la Tercera de Sibelius o les Tercera i Quarta de Carl Nielsen no es programin en l’any del 150è aniversari de llurs compositors. Cal citar alternatives dins el cànon assequible pel melòman mitjà? La Vuitena de Beethoven, la Sisena de Dvorak o altres de Schubert, Schumann, Brahms, Mozart o Haydn opcions esperonadores fins i tot per l’assistent més tradicional.

Deixo a banda el repertori simfònic espanyol, català, centreeuropeu o nòrdic dels segles XIX i XX ja disponible amb partitures revisades críticament i enregistraments que permeten descobrir petites joies que mereixerien una audició. La por a la manca de taquillatge no és justificable: convocatòries com la titulada Un americà a parís (Programa 2, 22 de novembre) amb obres de Gerswhin, Shaw i Márquez demostren heterogeneïtat i divergència de repertori. I la sessió de Gilles Apap, encara més (Programa 3. Festival de valsos, danses i músiques, 2 i 3 de gener de 2016). Només cal saber veure els hams i les ocasions. I en això la Simfònica, quan s’hi posa, en sap. El maridatge d’aspectes teatrals, musicals i literaris d’algunes de les sessions de les darreres temporades no n’han deixat dubte.

Igualment costa entendre perquè la programació es redueix a set convocatòries si l’increment de públic ha obligat a emplaçar els concerts al Teatre de La Faràndula amb una assistència mitjana bona. La Simfònica del Vallès és l’ambaixadora musical de Sabadell en el marc català. Una ciutat que, recordem-ho, té en l’esport i la música dos focus d’altíssim nivell no prou reconeguts arreu del país. D’aquesta manera, el concert amb bandes sonores musicals i els tangos amb Pasión Vega s’oferiran només al Palau. És una vertadera llàstima perquè concerts com aquest asseguren l’entrada d’un públic més heterogeni i fàcilment seduïble, alhora que afirmaria l’orquestra com a pilar actiu i eclèctic dins la seva ciutat.

D’altra banda, confessades les il·lusions mahlerianes de Rubén Gimeno, potser caldria plantejar el projecte de la Jove Orquestra del Vallès en col·laboració amb l’OSV per a un concert extraordinari. I, per acabar, que la Novena de Beethoven sigui una fita anual és innecessari però equilibra les finances i fa tradició en l’orquestra. Fora bo, almenys, que la cantin veus adequades i del país: les hi ha i mereixen l’oportunitat.

 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell