Molts anys sense aparèixer pel Liceu (gairebé trenta) han jugat a favor d'una assistència nombrosa a aquesta recuperació, perquè és una òpera simpàtica que fins i tot es veu abundantment representada en el món discogràfic i enDVD.

Aquestavega da semblava que prometia molt la presència del director d'escena Laurent Pelly, que recordem com a especialment enginyós a La fille du régimen, però aquest cop no ha estat del tot així, ja que la seva versió d'aquest Don Pasquale ha insistit en detalls frívols i que han contribuït a fer realment buf aquest espectacle, amb detalls que fins i tot feien patir els espectadors, com ara els difícils equilibris que el tenor Juan Francisco Gatell ha hagut de fer pujant per una escala d'aspecte precari per col·locar una mitja lluna sobre la teulada de la casa en el moment de la serenata. El símbol que suposa l'acció de Norina capgirant la vida de Don Pasquale és massa obvi perquè cal que tota l'escenografia del segon acte estigui situada d'aquesta manera, amb portes gairebé inaccessibles.

En general, l'actuació dels personatges ha estat correcta, però no especialment remarcable. Vocalment, potser el més interessant ha estat el baríton polonès Mariusz Kwiecien com a Malatesta, tot i que la qualitat d'alguns moments del ja esmentat tenor Gatell també s'ha fet notar especialment. La Norina de la també debutant soprano moldava Valentina Nafornita ha estat ben cantada, amb recursos vocals de força qualitat, però li ha faltat un xic de picardia,sobretot quan feia de Sofronia.

Lorenzo Regazzo, malgrat la seva extensa carrera, tampoc no havia cantat mai al Liceu. El seu Don Pasquale ha tingut un nivell d'actuació i de rendiment vocal suficient, però no passarà a la llista dels grans Don Pasquale que hem vist a la casa. RemarcableMarcPujolenelpaper d'un Notari esquerrà, que establia el contracte amb parsimònia. Molt bé el cor (que Donizetti va afegir a última hora, pel que sembla) i correcta l'orquestra, encara que dutaamb algunes lentituds pel director veneçolà Diego Matheuz, que, com gairebé tots, debutava amb aquesta funció al Gran Teatre del Liceu.