ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Sorprenent violoncel·lista

10/6/2015 |

 

Sorprenent violoncel·lista

Jukka-Pekka Saraste, al capdavant de la Simfònica de Ràdio Colònia.

Un gran concert de clausura del cicle Ibercamera a l'Auditori, tot i que alterat per les protestes dels empleats del servei de sala, en vaga en defensa de les seves reivindicacions. En aquesta ocasió, la decibèlica reclamació del carrer va arribar a l'interior del recinte amb un silenciós llançament, a la primera part, d'octavilles i el desplegament de dues pancartes des de les localitats altes. Malgrat això, i el soroll de xiulets i sirenes que arribava de l'exterior, la Simfònica de Ràdio Colònia, amb el finlandès Jukka-Pekka Saraste al capdavant, i el sorprenent violoncel·lista Narek Hakhnazaryan van mantenir la concentració per portar a bon port la seva proposta.

La presència del solista armeni, de 26 anys, assumint la responsabilitat de substituir Natalia Gutman, baixa per malaltia, es va acabar convertint en la gran atracció de la nit de dilluns. Hakhnazaryan va demostrar una gran maduresa a l'enfrontar-se al nostàlgic Concert per a violoncel en si menor de Dvorák. Després de la introducció orquestral del majestuós Allegro inicial, el jove músic va començar a donar senyes de la seva gran qualitat interpretativa i del seu segur domini de l'instrument.

El viatge per una obra de tanta càrrega emotiva va prosseguir, en perfecte encaix amb la formació, pels virtuosos camins dels passatges més fogosos i els més lírics dels moments d'intimisme. Va ser impecable el diàleg amb la flauta en el primer moviment, així com el contrast amb els instruments de corda i fusta de l'Adagio, però on va brillar més aquest diamant en brut va ser en el conclusiu Allegro moderato. Va ser molt expressiu el pianissimo de la coda d'aquest moviment i, en general, el bon desenvolupament del trànsit fins al tempestuós final. L'entusiasta acollida del públic va provocar una aplaudida propina de música del seu país, en què l'intèrpret també va cantar.

La simfònica va completar la nit amb la Patètica de Txaikovski, la més profunda i commovedora de les seves simfonies. La batuta de Saraste va extraure el millor d'aquesta pàgina memorable en un bon remat de la temporada.


CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet