Orquestra Barroca Casa da MúsicaIntèrprets: Andreas Staier, clave-cí i direccióLloc i data: Palau de la Música(1/VI, 19 h)

Jordi SavallIntèrprets: La Capella Reial deCatalunya, Le Concert des Nations i l'Acadèmia Lloc i data: L'Auditori (1/VI, 21 h)

Ànim, programadors. Seria llarga la llista de coincidències que tenen lloc al petit món musical de Barcelona. El mateix dia, a dues hores de diferència, dos interessants programes barrocs a Palau i Auditori.Comsihihaguéspresses per acabar la temporada. I pensar que aquest mes al Palau gairebé no hi ha més que flamenc.

Al Palau el clavecinista Andreas Staier ens va fer partícips d'un programa de Bach i Telemann, amb concerti grossi: el de clavecí i cordes BWV 1055, i el triple de clavecí, violí i traverso BWV 1044 de Bach i el més conegut per a traverso i flauta de bec, amb el famós Presto, de Telemann. El programa es va obrir amb la llarga Suite de la primera part de la Tafelmusik de Telemann que, sense Tafel, doncs... És música per a saló de cort, amb el que suposa un concert en aquestes circumstàncies, i la sala de concerts exigeix una altra consideració. No obstant això el conjunt portuguès Casa da Música es va mostrar consistent, amb bon tractament estilístic i una certa austeritat que no va disminuir l'expressió, i bon so. Excel·lent el clavecí de Staier alhora que els flautistes i el concertino. En Bícing a L'Auditori per arribar al començament de l'atractiu programa que va proposar Jordi Savall. La sala Martorell plena amb el públic fidel al gran músic català, que va obrir el foc amb els Dixit Dominus de Händel i de Vivaldi.

Un quintet de solistes vocals desigual, no en la seva qualitat individual, sinó en la tipologia ­per estètica i objectius­ que exigeixen aquests dos compositors contemporanis. Potser en lloc del contratenor... una bona contralt, sobretot a Händel. Formidable duo de les sopranos en el Vivaldi, i subtil el trio Glòria Patri. El treball de Savall té sempre un bon resultat general, amb un discurs de tensió i bona expressió, sobretot en Vivaldi. El canvi a Mozart (Dixit Dominus i Magnificat) amb la mateixa corda, no va ser del tot saludable per l'exigència de so, encara que el concert va ser eficaç en línies generals.