Cerca de crítiques

Enquesta

Condicionats pels assaigs

2/6/2015 |

 

Programa: Obres de Vivancos, Brahms i Dvorak.

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell. 29-5-2015.

Abel i Arnau Tomàs, violí i violoncel. OSV. Rubén Gimeno, director.

 

La Faràndula acollia el darrer concert simfònic de la temporada de l’OSV en aquest teatre. Ho feia amb un programa dens, exigent i, en general, ben defensat però amb resultats dissímils en la preparació de les obres. Quelcom fefaent en un Doble concert brahmsià esbiaixat, asèptic, sense la necessària capacitat expositiva i anàlisi. La sensació de cautela i prudència en orquestra i director contrastaven amb la seguretat i compenetració dels germans Tomàs. En aparença el balanç era suficient però en el detall s’apreciava, per exemple, un Andante sense cap volada lírica i moviments extrems molt perfectibles en les textures i tractament motívics. De bis, i per complaure qualsevol ombra de dubte entre el públic, van oferir la segona de les Danses eslaves Op. 72 de Dvorak.

És fàcil pressuposar escasses sessions d’assaig si dijous l’OSV actuava a La Sagrada Família en un concert mediàtic amb Andrea Bocelli –per cert, sense cap anunci ni nota de premsa informativa- i divendres i dissabte oferia aquest repertori. Els nous gestors de l’OSV han de procurar que temps i economia, dos factors reals i difícils d’amarar, no llastrin l’excel·lència interpretativa. L’orquestra té qualitat i els directors convidats o titular, idees.

El mateix concert ho reflectia: el tercer i quart moviments de la Novena de Dvorak van ser els més ben servits amb detalls timbrícs, rítmics, equilibris de plans i fraseig engrescadors en una obra arxiescoltada. Plantejada des de l’estàndard romàntic, només la diferència del gest i actitud de la batuta respecte al Brahms ja palesava que, més enllà de ser una simfonia abordada anteriorment, sabien què cercaven: per exemple, un Largo temperat sense ensucrament ni tempi dilatats dotant, a més, de grans força als silencis.

Aeternam

L’estrena d’ Aeternam de Bernat Vivancos , enguany compositor resident al Palau de la Música Catalana, acostava a l’oient a un dels noms que ja és un referent més enllà de les limitades contrades catalanes. Escrita per a dos conjunts de corda en disposició antifonal i frontal al públic, un cert tractament minimalista i valors de nota llargs no em va semblar la més suggerent de les seves composicions ni la més adequada al programa. Però en aquest casos, sap el lector, que el firmant és dels que no s’amaga de la necessitat d’una segona audició.

Per cert, la lentitud exasperant en l’adequació de l’escenari (feta a les fosques per un sol operari) va allargar en més de 10 minuts d’espera l’audició de Brahms. Fos un problema per manca de personal a La Faràndula o no, la demora va ser irritant i no va rebre les justificacions oportunes.

 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell