Cerca de crítiques

Enquesta

El trio Arriaga a Sabadell

19/5/2015 |

 

Programa: Obres de Schubert, Fernández Arbós i Cassadó

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell.

Trio Arriaga

 

Per la tècnica, el talent musical i el treball rigorós que demostra en cada concert el Trio Arriaga és una formació que hipnotitza i sedueix l’auditori. M’interessa perquè va sempre directe i ofereix unes interpretacions vibrants i lluminoses. Les seves alenades romàntiques no deixen escletxa a l’ensopiment gràcies a una barreja d’ implicació, perfecció i musicalitat. Ho van tornar a demostrar al Teatre Principal de Sabadell el passat divendres amb el Trio núm. 2 D. 929 de Schubert servit des d’una construcció, dialèctica i lirisme que amarava l’empremta beethoveniana amb el caràcter precursor de Schumann i Brahms. Elements significatius? Les transicions gens abruptes, la fluïdesa del discurs i la potenciació tímbrico-rítmica dels motius principals (especialment del tercer i quart moviments) en unes textures força diàfanes. No obstant, la preeminència del teclat i el violí –ocasionalment calant- cobrien la cantilena del violoncel. A destacar, per cert, els trinats de Ligorio: ben articulats i closos nítidament.

Dins l’exploració del repertori nacional amb què el conjunt també s’ha projectat els darrers anys, la segona part incloïa dues composicions que s’aturen en els ritmes de la terra i s’enardeixen quan l’emoció tracta de convertir-se en passió. Tant en el Trio español Op. 1 de Fernàndez Arbós com en el Trio de Cassadó es fonamenten en diferents danses (l’habanera, seguidilles, gitanes, polo, malaguenya,... ) que els Arriaga van servir amb expansivitat en la macroforma i precisió en el detall. Aquí cal ressaltar els acompanyaments rítmico-harmònics, els rasguejats i l’ús flexible alhora que rigorós del ritme, expressant-se amb una profunditat i arravatament a l’alçada de les expectatives de les obres i d’un públic sabadellenc agraït però fred.

Insisteixo en una premissa assenyalada en anteriors ocasions: aquest cicle de cambra de Sabadell presenta propostes de gran qualitat que l’assistència i l’entusiasme no sempre corresponen. El Teatre Principal hauria d’haver ovacionat al Trio Arriaga davant l’extensió i la complexitat, la qualitat i la generositat així com la integritat i el plaer de fer música mostrats en bisar el segon moviment del Trio de Schubert.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell