Autor: Giuseppe Verdi, amb llibret de F. M. Piave, basat en un relat de Lord Byron. Intèrprets: Plácido Domingo (Francesco Fòscari); Liudmila Monastirska (Lucrecia); Aquiles Machado (Jacobo Fòscari); Raymond Aceto (Jacopo Loredan); Josep Fadó (Barbarigo); Maria Miró (Pisana); Joan Prados (Fante); Xaiver Comorera (Servo). Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Masimo Zanetti Direcció del cor: Conxita Garcia. Versió concert Lloci data:Liceu (30/4/2015)

Sorpresa inicial: la directora artística del Liceu, Cristina Scheppelmann, va anunciar que Plácido Domingo sí que cantaria, fet que alertava que l’intèrpret que havia mobilitzat el públic que omplia del tot el teatre tenia problemes vocals.

Però com sol passar després d’un anunci així, Plácido Domingo va anar-se afermant en el rol de Francesco Fòscari, primer paper baritonal que ha cantat al Liceu, i cada cop més segur, va acabar la seva actuació amb un intensíssim tercer acte que va provocar l’entusiasme general amb perllongats aplaudimentsquereconeixienque – diguin elquediguin – PlácidoDomingosegueix “ in gamba ”, com diuen els italians quan algú funciona plenament.

L’altra gran novetat per al Liceu era el debut de la soprano verdiana Liudmila Monastirska. En un paper de soprano dramàtica de coloratura tan poc habitual de sentir avui dia, hi va haver gent que van tenir la sensació que cridava massa però en realitat va fer el que Verdi demanava de les sopranos (ell va ser el veritable creador dels papers de soprano que avui dia qualifiquem com a verdiana). Recordem queladarreravegadaqueesvacantar això al Liceu ho va cantar Rita Orlandi Malaspina, una de les veus més grans que han passat pel teatre, iprecisamentl’últimaintèrpret que va cantar el rol de Lucrezia el 1968-69 com ens recorda en el programa de mà Jaume Tribó.

La Monastirska es permet fer, a més, gradacions vocals fins al piano i la seva presència va entusiasmar pràcticament tothom. En el paper del ’“ altre ” Fòscari, eltenorAquiles Machado va complir bé, encara que amb algun moment d’incertesa en l’emissió, però amb àries ben resoltes. Esplèndid i contundent el baix Raymond Aceto com a Loredan (el recordem com a eficaç Oroveso en la Norma d’aquesta mateixa temporada). Magnífics Josep Fadó com a Barbarigo i Maria Miró en el breu paper de Pisana. Molt notableelcor, ambelqualdebutava aracomadirectoraConxitaGarcia, i esplèndid el resultat de l’orquestra, molt sensiblement dirigida pel també debutant Massimo Zanetti.

Com que la funció era en versió de concert (que es repetirà avui), els cantants entraven i sortien i feien algun gest narratiu que contribuïa a crear l’ambient d’aquesta òpera verdiana poc coneguda i no de les més afortunades, però el públicesvaemocionarambelconjunt de la interpretació i després de l’impressionant actuació de Plácido Domingo en el tercer acte, tot el teatre es va posar dempeus i van aclamar els intèrprets llargament.

Memorable triomf de Plácido després de gairebé cinquanta anys d’èxits al Liceu. Tot un rècord!”.