L’OBC va fer una commemoració danesa, amb una obra de Carl Nielsen en el seu 150è aniversari i una altra d’Albert Amargós, encàrrec del consolat danès. Obra de molt bon ofici, que com feia Nielsen gaudeix del color de l’ orquestra, a la qual cosa afegeix Amargós un formidable passatge d’aire de jazz en una construcció sòlida i grata.

Fa anys un titular de l’OBC insistia amb obres de Finlàndia, ara hem tingut diverses sessions de Nielsen. Admiro tots dos països però... qui programa a l’OBC ? Quan mirarem els nostres calendaris i la nostra cultura ? Es compleixen 150 anys d’Enric Morera, 100 d’El amor brujo, i també és l’aniversari del modernista basc Josemari Usandizaga, estèticament molt relacionat amb Catalunya en el seu eix amb París. I, sense anar tan lluny, aquest any en fan 80 Josep Soler, Jordi Cervelló i Salvador Pueyo....

En termes musicals, el Triple de Beethoven va ser molt eloqüent, amb el jove cellista Edgar Moreu i els ja reconeguts Katia Buniatishvili al piano i Renaud Capuçon al violí. L’orquestra aviat va recuperar agilitat, i la direcció de González va ser precisa i ben articulada. La Simfonia Els quatre temperaments de Nielsen és una obra formal, superficial, allunyada de l’hipocràtic, que sap utilitzar l’orquestra, encara que ho fa amb temàtica i recursos banals, allunyada de qualsevol de les grans obres de repertori.