Siguem francs: les sonates per a piano de Mozart no revesteixen les dificultats tecniques de compositors que precedeixen o segueixen el salzburgues en el terreny del teclat. La dificultat en aquestes obres de Mozart, que el Palau de la Musica ens ha brindat en la seva versio integral al llarg de dues temporades, rau mes aviat en la interpretacio. Entenguem-nos, en el matis expressiu, en el dibuix de la frase, en l'exposicio d'un tema, en la resolucio del baix Alberti, en els contrastos dinamics i en l'equilibri entre humor i drama que traspuen els pentagrames mozartians. Kristian Bezuidenhout tradueix, amb el seu fortepiano (còpia d'un Stein del segle XVIII), tota la versatilitat i totes les gammes de les sonates de Mozart. El domini tecnic davant de l'instrument li permet irisar sonoritats i colors, textures i tempi amb resultats extraordinaris. El primer dels dos dies va cometre alguns errors (i aixo que toca amb la partitura al davant), mentre que la segona vet-llada va ser senzillament inoblidable. El music sudafrica, que esta presentant els seus enregistraments d'aquestes obres, s'apodera de Mozart, el revesteix de saba nova i l'ofereix amb tota la seva complexitat, revestida amb la maxima flexibilitat i espontaneitat. Nomes aixi aconsegueix que obres que podrien resultar monotones si no es llegeixen entre linies tinguin el regust genuí del music salzburgues. Nomes aixi ens adonem que Mozart fa petites obres mestres en tots i cadascun dels seus compassos, amarats de canvis de tonalitat, d'inflexions i de profunditat. Gràcies, Kristian Bezudenhout... torni quan vulgui que serà ben rebut