Cor del Liceu. Dir.: Peter Burian.

Orquesta del Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Versió concert

Director: Valery Gergiev

Lloc i data: Gran Teatre del Liceu (18/III/2015)

No va agradar gaire el Tristan und Isolde de l’equip de Valeri Gergiev, que va tenir un aire d’improvisació al qual el públic del Liceu no està avesat: en primer lloc, el director va portar uns cantants que en un teatre de dimensions mitjanes pot funcionar, però al Liceu no, sobretot si se’ls posa arran d’escenari amb la immensa orquestra mig metre al darrere; és lògic, doncs, que en molts moments la sonoritat orquestral tapés alguns intèrprets.

La senyora Gógolevskaia és una soprano discreta, amb una veu força lletja i, encara que no va cantar malament, al públic del Liceu, acostumat a veus més espectaculars, li va semblat poc i amb raó, i, encaraquealfinalvaferuna “ mort d’Isolda ” digna (l’agut final, però, pocmatisat), novaferlafelicitatde gaire gent i es van sentir protestes adreçades a ella i al tenor Robert Gambill, vocalment molt limitat i sovint poc audible en alguns dels intensos passatges del personatge.

L’extens i famós duo d’amor del segon acte no va tenir gaire encís.

En canvi, va frapar molt la magnífica veu de Iúlia Malotxkina, una Brangäne de veu intensa i rotunda. Bastant bé Mikhaïl PetrenkocomaReiMarke (massajove per ser una generació més gran que els amants) i molt notable el Pastor, Dmitri Voropàiev; el Kurwenal va ser discretament cantat pel ben conegut Ievgueni Nikitin, no gaire elegant, i el Melot de Iuri Alekséiev va complir en el seu curt paper, com també Miquel Rosales en el paper del Timoner.

Gergiev va complir al capdavant de l’orquestra, però no va ser un dels seus millors dies, i no hauria de cantussejar en els passatges orquestrals, però ho deu tenir molt arrelat i ho seguirà fent. Les protestes del públic, sobretot en el segon descans, els va retensar a tots plegats una mica, i el tercer acte va quedar millor, però així i tot l’aplaudiment final va resultar “ descriptible ” i alguns espectadors havien optat per la fuga, i no pas una de Bach, precisament.