itzant, mentre passen els segles, fins a arribar a un espanyol intelligible. Es, aixi mateix, "l'esperit fe-meni, la dona com a motor de la historia, un homenatge a la figura de la mare". La tercera part "es l'entrada en escena d'un jove nord-america molt ambicios, despistat i desori-entat, que s'esta formant com a arlocal i amb resultats -per ser la primera vegada- afalagadors. Jordi Savall va disposar de dos cantants excel-lents, Durmuller, excepcional tenor com a Evange-lista, i un bon bariton (Winckhler).

Els altres dos baritons (Stephan McLeod i Matthew Brook) que van assumir diferents papers, tam-be van fer una versio de primer ni-vell, amb el tenor Thomas Hobbs, i compartint llorers amb el cor infantil que dirigeix Josep Vila i Jo-ver (quina precisio en l'afinacio, expressio equilibrada i timbre que va posar color al grup coral a O Mensch). En realitat gairebe tots els corals van ser molt eficagos en expressio -tant com en les manifestacions intempestives, incisives, drama-tiques- amb bona feina vocal i d'integracio, una tasca que va assumir Lluis Vilamajo. L'obravaman-tenir en aquest ambit una bona presencia, encara que la primera part va estar marcada per desajusos de les solistes femenines (no entenc el casting), i un treball des-igual del contratenor Engeltjes que, a la segona part, va brodar en canvi les aries, guanyant en se-guretat i conviccio per culminar amb qualitat en el Erbarme dich, feligment acompanyat del concertino Kraemer.

En l'apartat instrumental -molt be el continu- les coses van funcio-nar, si be la corda alta va sonar des-igual per moments. En general la versio orquestral va ser solvent, tot i que amb escassa conviccio en contrastos i expressio. La sequen-ciade l'obravamostraralgunsdes-ajustos en la continui'tat i carencies expressives atesa la necessitat de desplagaments dels solistes. Es una musica que s'ha d'assumir in-teriorment, gairebe al marge de la partitura, i -tret del bon dramatis-me de l'Evangelista- pocs hi van contribuir, amb una sensacio que la Passio transcorriaperono esfeia amb l'espectador. Una part de la magia es va esvair tambe per la pressa dels aplaudiments dels mes operistics al final dels corals, que deixen de vegades l'oient sense respiracio .