Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Filharmònica de Munic al Palau

Filharmònica de Munic, orquestra sense carisma

25/6/2004 |

 

DIRECTOR Andrei Boreiko
LOCAL Palau de la Música
DATA 21 de juny

Al públic no li va agradar el canvi de batuta i va aplaudir cortès però amb fredor.

De la semidivina direcció del romanès Serge Celebidache, la primera orquestra muniquesa ha passat a mans del pragmàtic i carismàtic director nord-americà James Levine.
Pragmàtic, per aquesta pràctica que només s'adquireix amb la improvisació amb què de vegades viuen les orquestres d'òpera. El seu feu va ser durant molts anys el Metropolitan de Nova York, però potser no és tan pragmàtic perquè li vaig poder sentir la més llarga i potser mística lectura de l'òpera Parsifal en el wagnerià Festival de Bayreuth. Aquí va ser substituït pel rus Andréi Boreiko. ¡Quina pena! Perquè Levine només ha dirigit a Barcelona els tres tenors i al Camp Nou i és un fora de sèrie. Sense humor, sense carisma, el rus va dirigir Les aventures de Til Eulenspiegel, de Richard Struss, i, per tant, contra natura. Tot va sonar en el seu lloc i no va acabar de funcionar. La literatura picaresca té un plus afegit que va faltar a la seva lectura. Després, la Nit transfigurada, d'Arnold Schönberg, es va sentir més dramàtica i sincera.
A la segona part, el Concert per a clarinet d'Aaron Copland va ser protagonitzat per Martin Spangenberg, primer faristol de la formació. Evidentment, en el primer moviment, lent, i en la cadència, el solista alemany va mostrar les millors armes. Quan van arribar els pentagrames inspirats en el jazz, va lluir virtuosisme però hi va faltar l'imprescindible swing.

Per al final, el millor, aquella impressionant suite d'El mandarí meravellós, de Bela Bartók, plena de força, intensitat i amb una orquestra de primer ordre. Bo.
Luis Polanco
El Periódico