La formació va brillar especialment en els moments més íntims i va mostrar una contenció plausible, per evitar els excessos fàcils, en els passatges més explosius a càrrec de la percussió i els brillants metalls. La nombrosa corda va respondre a les exigències d'aquesta obra espiritual i també van destacar els solistes de flauta, clarinet i la resta d'elements de la secció.

Des del funeral inicial, on es plantegen les grans qüestions de la vida i la mort, fins a l'explosiu finale rematat amb l'emotiu cant a la resurrecció, tot va anar com la seda. Entre les solistes va destacar la mezzo Gerhil Rombenberg amb una sensible recreació d'Urlicht. Camilla Tilling, recent Mélisande amb La Fura a Dresden, va complir amb un rol menys exigent. Una gran nit.