Cerca de crítiques

Enquesta

Cap l'excel·lència de la cobla

2/3/2015 |

 

Programa: Obres de Ros-Marbà, Oltra, Martínez Comín, Montsalvatge, Teixidó, Puigferrer, Vives, Moraleda.

Lloc i dia:Teatre de la Faràndula de Sabadell. 1-3-15.

Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano. Cobla Simfònica Catalana. Marcel Sabaté, director.

 

En més d’una ocasió he escrit que Sabadell és la segona ciutat musical de Catalunya. El seu teixit en matèria de clàssica és variat i, malgrat les dificultats, sobreviu. És a dir, viu ofegat. Però resisteix gràcies a agents actius que treballen amb rigor com l’entitat “Sabadell, més música” que també integra aquest ecosistema musical complementant la difusió d’un repertori i activitat diferents a la d’altres agrupacions musicals.

D’altra banda, la divulgació de la cobla ha crescut els darrers 15 anys. La creació de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya l’any 2008, l’estrena del Concert per a tenora i orquestra de Salvador Brotons l’estiu de 2006 o l’edició discogràfica de l’obra per a cobla de Joaquim Serra a càrrec de Picap (amb la intervenció del compositor sabadellenc Josep Maria Serracant) exemplifiquen la importància d’aquesta formació instrumental com a eina dels compositors nostrats.

A aquestes iniciatives cal sumar-hi la creació de la Cobla Simfònica de Catalunya l’any 2002 i que el passat diumenge presentava al Teatre Principal de la ciutat el seu catorzè programa en producció pròpia. Conduït per les acurades i substancials intervencions de Jordi Saura com a presentador, el concert il·lustrava els pols d’atracció del gènere: des de la transcripció a les composicions expresses; des de la cançó a la suite i al poema simfònic; des de la influència wagneriana i postromàntica en general a la sardana i la música tradicional catalana en particular; des del lirisme apassionat a les fanfares esclatants; des del tutti més contundent als matisos de solos de tible i tenora. Tot plegat encabit en una selecció feta a partir de clàssics com Festa a Ciutat de Ros-Marbà, el Poema d’amor que creix de Fèlix Martínez Comín o Tirant lo blanc de Joan Lluís Moraleda que evidencien que la producció per a cobla compta amb autors de talent i ferm ofici, malgrat el poc ressò i prestigi assolits.

Unes obres que la Cobla Simfònica Catalana dirigida per Marcel Sabaté van brindar des de l’excel·lència del conjunt i de les individualitats, amb puntuals subtileses dinàmiques i de fraseig, tenyides d’un romanticisme vigorós i amb certa depuració de la tímbrica d’un planter que, a ningú se li escapa, aclapara l’oïda en espais tancats.   

Una solista d’excepció

El concert va comptar amb la catalana Gemma Coma-Alabert que va contagiar d’entusiasme als assistents amb unes interpretacions empàtiques i idiomàtiques de les Cinco canciones negras de Montsalvatge, l’ Emigrant de Vives i, especialment, Somni de Puigferrer. En una prestació emotiva i expressiva, la mezzosoprano va exhibir un timbre rodó –sobretot en el registre mig-agut-, una emissió pren projectada, habilitat en el color i molt bona dicció. No obstant, va ser un error fer-la cantar ampliada amb micròfon: el seu volum és compatible amb la cobla en programes com l’ escollit. Sobretot amb directors amatents com Sabaté que saben respirar i modelar el so amb la solista. Seria bo que més auditoris catalans acollissin aquest projecte. No sempre es gaudeix de tan alt nivell en aquest repertori.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell