Cerca de crítiques

Enquesta

Generositat i profunditat

14/2/2015 |

 

Programa: Maria João Pires i Julian Libeer, pianos. Ibercàmera

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Aquest any 2015 en fa ja 30 que Maria João Pires començà a venir a Barcelona de la mà d’Ibercàmera. Ara la veterana pianista portuguesa aposta generosament per la molt lloable voluntat de formar el jovent mitjançant el projecte ‘Partitura’ que impulsa i lidera amb l’escola Musique Chapelle de Brussel·les. I la seva aposta arribar al punt de compartir escenaris amb alguns dels alumnes més destacats. Va ser el cas del concert del passat dimecres interpretant a quatre mans el schubertià Allegro en la menor, "Lebensstürme", D. 947, on Pires va cedir el protagonisme dels passatges més melòdics al joveníssim Julian Libeer i on van palesar una molt bona compenetració i sintonia.

Després de la introducció, arribaren els minuts de glòria per a Libeer amb la Suite "Tombeau de Couperin" de Maurice Ravel. La seva proposta fou una versió animada,  d’exposició clara i precisa però que potser anà de més a menys. És clar que es tracta d’un músic en procés de formació i segurament el contrast amb la seva mestra sobre l’escenari fa més evident aquesta distància però cal dir que té bona fusta, i que pot arribar a ser un gran intèrpret.

Però sens dubte el millor del vespre va ser la Sonata núm. 21 "Opus pòstum", D. 960 de Schubert. Escrita poc abans de morir aquesta meravella plena de contrastos i de sentiments contraposats va ser ideal per a que Pires ens exposà com la maduresa enforteix un gran artista. Dies abans del concert vaig anar fent orella escoltant anteriors versions de la pianista i ara, la seva capacitat de síntesi, la saviesa d’anar a allò essencial, virtut que esdevé bàsica en Schubert, fan que el concert del passat dia 11 fou un dels millors Schuberts que he pogut gaudir en directe.

Ens va quedar però potser una certa gana de més. Potser l’any vinent.

Ignasi Albors
Catclàssics