El programa internacional Echo Rising Stars, del qual forma part ara el Palau de la Música, fa una bona tasca quant a donar a conèixer joves intèrprets. En aquest cas el pianista convidat Aaron Pilsan, molt jove – tot just 18 anys –, nascut a Àustria, disposa sens dubte d’una gran eficàcia tècnica i en aquest sentit almenys, de talent per endinsar-se en repertoris complexos.

El seu programa és ja un desafiament : una Sonata en do major de Haydn, la Fantasia Der Wanderer de Schubert, la Kreisleriana op. 16 de Schumann i De Humoresken, del jove clarinetista i compositor alemany Jörg Widmann. Un veritable test en el qual de moment, en el Schumann, Pilsan va deixar veure bones idees i comprensió del contrapunt, amb un fraseig ampli i expansiu, una característica que va salvar la seva versió de la Fantasia de Schubert que, almenys a les valls en què domina el contrapunt, va respirar amb expressió i bona pulsació.

Però, com a bon principiant, necessita l’orientació i la feina amb veritables mestres en el que fa al fraseig i comprensió del discurs.

El seu Haydn inicial va mostrar bona tècnica, encara que ja hi va haver sequedat en els acords, sense contrastos en les repeticions i una pulsació massa dura en aquests contactes verticals amb el teclat. I, com no podia ser menys, això es va intensificar en enfrontar-se amb la força temàtica del Schubert centrada en una seqüència d’acords, encara que en el fraseig diríem horitzontal, d’escales, va estar mancat de l’accent i l’articulació que guia la intenció prioritzant el de cap de compàs, cosa que també va ser evident en fragments del Schumann, que en general va disposar de més alè, encara que poc clara articulació en els temps finals.

Assenyalo això perquè amb el seu talent es pot corregir si arriba a sentir més el que toca – prèvia reflexió-, i perquè potser no és bo promoure i exposar aquests joves quan pel primer que criden l’atenció és per la seva curta edat, quan ja els hauríem d’admirar pel que fan i ajudar-los a millorar, més que exposar-los a la crítica. Encara que, en realitat, la crítica és el que exerceix qualsevol professor a les seves classes, i hi ha d’aprofundir. Enhorabona i a treballar a fons.