ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Andreas Scholl, per sota de l'esperat

13/2/2015 |

 

Programa: Andreas Scholl

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

El contratenor alemany no va acabar de trobar-li el to emotiu a les peces de Haydn, Schubert, Mozart i Brahms interpretades al Liceu

 
De menys a més. El recital del reconegut contratenor alemany Andreas Scholl al Liceu es va moure dimarts passat pels camins de la inseguretat fins a trobar a la segona part un equilibri més gran posat especialment de manifest en les propines. L'artista va topar amb la dificultat d'adaptar-se a un espai tan gran com el teatre de la Rambla gens idoni per a aquest tipus de propostes que requereixen un marc més intimista. Fora del seu repertori més habitual, que té Bach i Händel com a bandera, el cantant, acompanyat per la subtil, intel·ligent i delicada Tamar Halperin, va abordar un repertori amb obres dels compositors més reconeguts de l'Àustria del segle XVIII, entre ells Haydn, Schubert i Mozart, a les quals va afegir els 'lieder' de Brahms.

La puresa del seu delicat timbre, exposat amb un fraseig lleuger, va sonar una mica plana i sense que gairebé s'apreciessin les diferències estilístiques entre els autors. L'artista semblava estar més pendent d'obtenir una correcta emissió per arribar a les localitats més allunyades de l'escenari, que dels resultats estètics del seu programa. El resultat d'això va ser el d'una evident falta d'emoció.

En les seves primeres incursions amb Haydn, entre elles la peça 'The wanderer' (El caminant) que dóna títol al seu projecte, ja es va apreciar una certa falta de convicció. El mateix to va mantenir en les primeres peces de Schubert, precedides per un preciós vals interpretat a soles per Halperin.

Hi va haver lirisme en els moments més introspectius i en alguns dels 'lieder' romàntics o al·lusius a la naturalesa. No va fer, en canvi, la sensació que passés res especial, més enllà de la correcció interpretativa, en l'esperada 'Ave Maria' de Schubert i tampoc va acabar de trobar-li el to a la imponent 'Death and the maiden' del mateix autor.

Curiosament l'artista va estar molt millor en unes propines que semblaven propiciades per la pianista. Una cançó de l'israelita Idan Reichel ens va tornar el cantant que coneixem i el mateix va passar amb una cançó de bressol hebrea de Sasha Argov. Sensibilitat a flor de pell en aquest moment final que, no obstant, no justifica una aposta global inferior a l'esperat. 


CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet