8/2/2015 |
Programa: Bach: Suites per a violoncel núm.1 a 3.
Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell. 6-2-2015
Bach: Suites per a violoncel sol núm. 1 a 3.
Arnau Tomàs, violoncel.
Teatre Principal de Sabadell. 6-2-15.
El cicle de cambra de Joventuts Musicals de Sabadell lluita contra els impediments, sobretot, econòmics, oferint una temporada variada i atractiva. Ho fa amb apostes de nivell mig, ocasionalment alt i algunes concessions que s’entenen i s’accepten en la nostra latitud. La llàstima és que l’assistència del públic decreixi, sobretot en programes de l’exigència que suposa convocar a Arnau Tomàs i les tres primeres suites per a violoncel sol de Bach.
Una exigència excessiva –potser- pel perfil del melòman sabadellenc: una o dues suites és engrescador però tres resulta esgotador. Els cops de cap i el ronc d’algun assistent en són un exemple tan cert com l’atenció sepulcral de bona part dels presents, reconcentrats a la platea d’un teatre que ja no posa a la venta els pisos superiors. És preocupant. El repertori per a violoncel sol no és molt ample però hi ha Casals, Cassadó, Lamote de Grignón i Cervelló, per citar els autòctons.
Poc es pot retreure a un intèrpret i professor de la categoria internacional de Tomàs, membre del Quartet Casals i que recentment ha enregistrat la integral d’aquestes obres de Bach. Polir la naturalitat d’alguns salts intervàlics en el contrast de registres o un inici fred no resten mèrits a una sessió de gran complexitat tècnica i que deixava a l’oient nu davant l’abstracció d’un discurs abordat de memòria.
Musicalitat, refinament i un so clar sense excessos ni sobreinterpretacions van ser algunes claus d’una lectura expositiva, de certa laxitud i que semblava homogeneïtzar estilísticament unes obres que són un microcosmos en expansió si l’escolta és analítica. La sarabanda del Suite núm. 4 va arrodonir el llarg soliloqui d’un artista madur i planteja la seva proposta amb arguments sòlids.