Edmon Colomer va crear la Jove Orquestra Nacional d’Espanya el 1983, que va dirigir amb resultats d’alt nivell durant molts anys. Gran part de la generació de músics actualment en actiu han passat per aquesta gran escola. La Jonde, que depèn d’un ministeri moix que reuneix la cultura física amb la Cultura, ja ha fet trenta anys, però no sé que s’hagi fet cap reconeixement a aquest gran mestre. Ara, un director que hi ha per aquí desaprofitat mentre mostren la seva mediocritat a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) ha tornat a posar en evidència que encara tenim generacions de músics en formació superior d’altíssim nivell. El seu concert amb l’Orquestra de l’Esmuc al mateix escenari que al matí havia utilitzat la funcionarial OBC, va ser molt significatiu. Els diferencia la il·lusió, el compromís i una qualitat sorprenent. Enhorabona doncs a l’Esmuc per aquesta tasca docent que almenys en instruments d’orquestra sembla que és meritòria. El programa que va dirigir Colomer es va obrir amb el Concert per a violí, violoncel i piano de Beethoven. Primera gratíssima sorpresa amb tres solistes que apunten alt: Claudia Sansón, Irma Bau i Itxaso Sainz de la Maza. Un detall, Solé Luthiers van facilitar violí i violoncel d’alta qualitat a les intèrprets. És un tema fonamental, els joves amb aquesta qualitat han de tenir possibilitats creditícies per adquirir instruments que els permetin avançar. I el Llarg va ser exquisit en musicalitat, un exemple de treball cambrístic, sota l’atenta direcció del director. Després va arribar una Quinta de Mahler que ja li hauria agradat interpretar-la així a l’Orquestra Simón Bolívar i el seu marquetinitzat director. Solistes sorprenents, la qualitat de trompeta –des del començament– i la trompa que va mostrar precisió, calidesa, però a més excel ·lents fustes. És una simfonia que posa a prova les cordes i la seva transparència i intensitat expressiva, ben manifestada en el famós Adagietto, encara que també hi va haver intensitat, de la bona, en el segon moviment. La meva enhorabona doncs –poca cosa però amb emoció– a tots els protagonistes i als que contribueixen a ser millors amb la feina quotidiana i la sensibilitat.