Una voce in off Autor: Xavier Montsalvatge (llibret i música) Intèrprets: Ángeles Blancas (Angela); Vittorio Prato (Mario); Antoni Comas (Veu de Claudio) Producció: Gran Teatre del Liceu (2015). Direcció escènica i escenografia: Paco Azorín. Vestuari: María Araujo

La voix humaine Autor: Francis Poulenc. Llibret de Jean Cocteau Intèrprets: María Bayo Producció: Gran Teatre del Liceu/Teatros del Canal, Madrid. Cor del Gran Teatre del Liceu; direcció: Peter Burian. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; direcció: Pablo González Lloc i data: Gran Teatre del Liceu (18/I/2015)

Després de la Segona Guerra Mundial, amb l'auge dels enregistraments mecànics que van donar tanta importància a la música i a la paraula com a vehicles que ara es podien transmetre, es van posar de moda algunes òperes curtes basades en aquest fet. La primera de totes va ser The Telephone, de Gian Carlo Menotti, el 1947 (en un to més aviat còmic), que d'una forma diferent i molt original va recollir el nostre Xavier Montsalvatge, però després van sortir drames basats en la incomunicació amorosa que es palesa per mitjà de l'audició llunyana de la persona estimada i aquest va ser el tema de La voix humaine, de Francis Poulenc,

Totes dues òperes ja han aparegut en algunes ocasions al Liceu, –la primera es va estrenar allà el 1962– i ha estat un encert aparellar- les en aquestes funcions de principi d'any, amb el concurs de l'esplèndid cor de què ara disposa el teatre, sota el guiatge de Peter Burian, i fent ús de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), portada pel jove valor Pablo González.

L'hàbil creador escenogràfic Paco Azorín ha vestit les dues històries, en la segona de les quals (la de Poulenc) ha situat de forma estel·lar l'orquestra com a fons d'escena. Ángeles Blancas ha tornat al Liceu en el paper d'Angela (la de Montsalvatge és en italià) i Antoni Comas feia un paper escènic en què apareixia el bibliòfil Claudio, la veu del qual apareixia enregistrada al mateix magnetòfon.

Potser la direcció escènica podia haver limitat una mica els cops de bastó d'Angela, una mica excessius si entra a casa seva, però per la resta la història ha estat narrada de manera emotiva i remarcable, en la qual Blancas ha lluitat contra la part de la protagonista i se n'ha sortit prou bé. Magnífica, per altra banda, la intervenció d'Antoni Comas i també la de Vittorio Prato, tan vocalment com en l’aspecte escènic.

En l'altra òpera del vespre, María Bayo s'ha mostrat una gran mestra de la interpretació fent que la seva conversa telefònica resultés interessant en tot moment, per la seva capacitat gestual i el seu timbre de veu de dona voluntariosa. Les intervencions del cor han valgut la pena i la tasca de l’OBC ha fet un coixí sonor magnífic en totes dues òperes.