Cerca de crítiques

Enquesta

Danses, humor i música

4/1/2015 |

 

Programa: Obres de Txaikovski i Strauss (fill)

Lloc i dia:Teatre de la Faràndula de Sabadell. 3-1-15.

Obres de Txaikovski, Strauss (fill).

OSV. Rubén Gimeno, director.

Teatre de la Faràndula de Sabadell. 3-1-2015.

 

Comencem per les obvietats. És un tòpic però el tradicional concert de valsos és l’únic ganxo musical amb certa vitalitat per aquestes dates. Si deixem al marge els musicals en clau brodwayenca d’arrel catalana, ha desbancat altres fórmules com el concert de Reis o propostes líriques operístiques i sarsuelístiques que cercaven establir un equivalent autòcton. A casa nostra només la Simfònica del Vallès pot penjar-se la medalla de la continuïtat en aquest camp, en part perquè cap orquestra ha sabut gestionar-ne la projecció i la comercialitat com ella. D’un temps ençà, però, ho fa amb menys humor, més breu (només 27 minuts la primera part), pocs bisos i encabit en una agenda massa atapeïda per intentar que els números quadrin.

Una altra obvietat: la inclusió de la suite Trencanous de Txaikovski esdevé una passarel·la desdibuixada i banal de números breus que no fan justícia a l’obra mestra. No es pot oferir un altre repertori? Els catàlegs dels Strauss, Lanner, Suppé, Offenbach, Léhar i un sens fi d’autors francesos són igualment vàlids. I els compositors espanyols o catalans? Los gnomos de la Alhambra o la Fantasía morisca de Chapí o la Catalònia d’Albèniz no podrien, almenys, trobar un forat en concerts com aquest? La llista és molt llarga i els programes com el present, poc variats. I, per a rematar, el bis va ser una de les polques ja escoltades. Les dificultats són el lloguer de les partitures, el nombre d’assajos o ambdues?

Una darrera evidència: l’engrescadora major afluència de públic en general i infantil en concret. Un fet que consolida el Teatre de La Faràndula com l’emplaçament necessari per a la formació vallesana. Ocasions com la present són llavor del futur. Són guspires per l’amor al teatre i a la música. Són emocions que atansen llum i obren nous horitzons lúdics intel·lectuals també a la canalla. Per aquest motiu, la felicitació que músics i director van transmetre hauria d’haver contingut vertaderes dosis de compromís i fonament ètic. Més tractant-se d’una formació que juga cartes de proximitat i civisme amb moltes entitats sense afany de lucre com ho fa l’OSV.

La interpretació i la festa

La txaikovskiana primera part va ser continguda en l’espectacularitat i contrasts dinàmics, en part per no ofegar la sonoritat d’una corda força lluïda i fluïda. A destacar detalls suggerents com la frase de l’oboè com a segona veu a la Dansa de la fada de sucre o el sempre efectista i ben trobat allargament amb sforzandi a la conclusió del Vals de les flors. La segona part va apostar per un discurs amb contrasts de temps (molt jocs de rubato, ritardando i apaniaments) al vals Veus de primavera i trempera a l’obertura Cavalleria lleugera de Suppé i a la polca Eljen Magyar en unes peces que, pintorequismes a part, ni són menors ni de circumstàncies.

Quasi un happening

Menció especial mereix el Noi de la mare cantat per tot el públic i amb un Gimeno que dirigia tots els assistents i la Künstler-Quadrille Op. 201. Feta a partir de temes de diversos compositors (Beethoven, Mozart, Weber, Mendelssohn,...) l’aparent improvisació i anarquia de la seva escenificació va vorejar el happening. Entre altres motius, per la desconstrucció de fórmules antigues (la suite), per l’apropiació de temes d’altres autors, per la ruptura dels rols preestablerts, per la dialèctica entre sorpresa, simulacre i normalitat (és a dir, entre el gag, l’acció i la música) i per donar cos a formes molt exigents de l’expressivitat com és l’humor en la música i de la música. Sens dubte, s’hi va entreveure la festivitat i la jovialitat d’ antigues edicions ofertes per aquesta orquestra.   

 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell