ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Impactant rèquiem

30/12/2014 |

 

Programa: Concert de Nadal de la Garrotxa Obres: Simfonia núm. 41 K.551 de Mozart. Rèquiem (de Mozart, completat per F. X. Süssmayr) K. 626

Lloc i dia:Església de Sant Esteve, Olot

Concert de Nadal de la Garrotxa Obres: Simfonia núm. 41 K.551 de Mozart. Rèquiem (de Mozart, completat per F. X. Süssmayr) K. 626 Intèrprets: Begoña Alberdi, soprano: Anaïs Masllorens, soprano; Beñat Egiarte, tenor; Pau Bordas, baix. Cor de la Polifònica de Puig-reig. Orquestra Amics de la Unesco de Barcelona. Direcció: Gonçal Comellas. Lloc i data: Església de Sant Esteve, Olot (27/XII/2014)

Brillant iniciativa la d’Olot Cultura en promoure per segona vegada aquest concert de Nadal que va atreure multituds a l’església de Sant Esteve, amb la participació de la nova Orquestra Amics de la Unesco de Barcelona, apareguda el 2013 i dirigida pel cèlebre violinista i director Gonçal Comellas, i comptant amb la prestigiosa Polifònica de Puig-reig i un grup de cantants de gran qualitat. El concert es va iniciar amb una pulcra versió de la Simfonia 41 de Mozart, que el director va saber conduir amb serenitat i dominant els efectes de reverberació del temple (les esglésies antigues estaven pensades per potenciar el cant polifònic, no la música instrumental moderna).

Comellas va conduir l’obra amb lentitud per evitar l’empastament sonor

Després, el plat fort: el cèlebre Rèquiem mig acabat de Mozart amb la magnífica tasca de la Polifònica i la presència de cantants de gran solvència musical: la soprano Begoña Alberdi, de veu fresca i penetrant, la intel·ligent mezzosoprano Anaïs Masllorens, el baix Pau Bordas, que va causar un excel·lent efecte amb bons registres tant en els greus com en els aguts, i un altre gran encert, anunciat pel director com un convidat d’últim moment: el ja prestigiós tenor Beñat Egiarte, que va cantar amb una veu d’ecos lírics importants, i amb matisos i detalls de fraseig de gran qualitat. I dominant el repte difícil de travessar la densa sonoritat de l’orquestra i del cor. Gonçal Comellas va conduir l’obra amb una lentitud notable, sens dubte per evitar l’empastament sonor dels arcs de l’església, i el resultat va ser una sessió musical densa, d’una categoria que va provocar prolongadíssims aplaudiments al final d’aquest històric esdeveniment de la ciutat d’Olot.


Roger Alier
La Vanguardia

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet