Cerca de crítiques

Enquesta

'Peer Gynt' al Palau

Herois incidentals

9/6/2004 |

 

'Peer Gynt', de Grieg. Marita Kvarin Solberg, Itziar Martínez Galdós, Trond Halstein Moe, Lise Fjelstad. Direcció escènica: Toralv Maurstad. Cor i Orquestra de l'Òpera de Noruega. Director: Olaf Henzold. Palau 100. Barcelona, Palau de la Música, 1 de juny.

La música composta per acompanyar representacions teatrals és un gènere especialment fructífer al llarg del segle XIX, però amb uns problemes específics de cara a la seva interpretació moderna. Veure orquestra, cor i solistes en un teatre al costat d'actors en els temps pressupostàriament tan escanyats que vivim és una utopia, mentre que una versió de concert amb narració incorporada corre el risc d'avorriment mortal. De moltes d'aquestes músiques incidentals els mateixos autors ja en van preparar suites que recullen els millors moments, però sempre queda molta música vàlida al calaix.

La solució que va emprar l'Òpera de Noruega per al Peer Gynt de Grieg va ser un compromís acceptable: lectura concertant de gairebé tota la partitura (hi va haver dos petits talls) amb els personatges abillats apropiadament, tot i el risc, no sempre evitat, de caure en el kitsch (els apunts coreogràfics d'Anitra, sense anar més lluny) i un esquelet d'acció dramàtica. De l'argument del text d'Ibsen, centrat en un d'aquests típics herois nòrdics en vagabundeig constant, no es va entendre gaire cosa, la veritat, però la partitura del compositor noruec va lluir en tota la seva esplendor, gràcies en bona mesura a la magnífica tasca dels intèrprets.

Olaf Henzold va defugir el sentimentalisme de naftalina que a vegades es fa passar per emoció veritable per oferir una punyent Mort d'Ase (l'actriu Lise Fjelstad també hi va posar el seu gra de sorra), no va estalviar força terrorífica en un contundent Al saló del rei de la muntanya, va matisar amb encert les coloraines orientalitzants de les escenes àrabs, va signar un embolcallador El matí i va reservar els accents més tendres per a les intervencions de Solveig, intepretades amb extrema puresa per la soprano Maria Kvaring Solberg. Trond Halstein Moe va ser un Peer Gynt més convincent declamant que cantant i Itziar Martínez Galdós encarnava una madura Anitra. El cohesionat cor -una mica més d'efectius no haurien sobrat- i la disciplinada orquestra (en particular uns violoncels de gran noblesa) van deixar ben alt el pavelló de les forces estables de l'Òpera de Noruega.
Xavier Cester
Avui