Molt bona iniciativa que Amics de l’Òpera de Sabadell commemorin el 300è aniversari del naixement de C. W. Gluck amb Orfeo ed Euridice, la seva òpera més cèlebre. Un aniversari, per cert, ignorat pel Gran Teatre del Liceu.

L’entitat sabadellenca, que havia programat l’òpera en dues ocasions més, ha optat per dues audicions en concert a partir de la versió reformada de París, tot i que, d’acord amb la revisió de Berlioz, mantenint la tessitura d’Orfeu per a veu de mezzosoprano enlloc d’un tenor. I en italià a partir de la primera versió del llibret de Calzabigi.

Rubén Gimeno, en la direcció, ha sabut dirigir bé les veus i ha optat per temps contrastats, sobretot al segon acte. Rendiment mitjà de la Simfònica del Vallès, amb bona secció de vent i corda desigual, molt millor en les danses que no pas en l’acompanyament vocal. Molt meritòria la tasca de Laura Vila com a Orfeu, paper maratonià que demana cant d’agilitat, ductilitat i expressivitat. Tot i que la mezzo catalana ha de treballar molt més la projecció (els greus no sempre eren prou audibles), la seva va ser una interpretació de gran nivell. Per la seva part, Eugènia Montenegro confirma un cop més la seva carrera artística ascendent, si bé els papers dramàtics que ha cantat darrerament (Abigaille o Norma) poden serli un obstacle per al lirisme transparent de la part d’Eurídice. Se’n va sortir amb nota, tot i que alguns aguts sonen massa fixos.

Rubén Gimeno ha sabut dirigir bé les veus i ha optat per tempi contrastats

Deliciós Amor el de Rocío Martínez, ben articulat i amb la lleugeresa pròpia del rol. El quart personatge d’aquesta òpera és el cor que, sobretot al segon acte, exigeix molt. Daniel Gil de Tejada ha treballat de valent amb el Cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell i els resultats es noten, especialment en una secció femenina molt feliç.