ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Treball prometedor

27/10/2014 |

 

Programa: Orquestra Simfònica del Liceu, Josep Pons

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

 


La temporada anterior va ser Brahms i les seves simfonies, ara el cicle Beethoven. L’Orquestra del Liceu surt del fossat a posar-se en contacte amb el paradís. Però l’objectiu no és fàcil. És un organisme que ha d’emprendre aquest camí amb molts problemes i una plantilla que malgrat el gran esforç de tots, no està exempta de riscos (en general

la música en directe sempre actua com un equilibrista sense xarxa encara per als millors), però sabem on són els problemes de partida i cal solucionar-los. I espero que l’aposta sigui sincera de part de la direcció del teatre i dels polítics que decideixen, ja que està clar que els professionals que surten a l’escenari són conscients i treballen a fons.

El terreny Beethoven és de difícil trànsit, és sens dubte un dels cims de l’art occidental. No obstant això aquesta sessió va ser absolutament grata i eloqüent. La versió de la Simfonia núm. 7 va tenir moments de gran musicalitat, ja des del mateix inici, amb un fraseig expressiu, no pesant, i Pons en sap, d’això, i va treballar fidel a una arquitectura global compensant les forces del discurs. La corda va respondre amb caràcter i sensibilitat; l’acústica de la sala, o almenys la situació de l’orquestra, no va facilitar una audició correcta per exemple de l’important paper dels baixos i violoncels, i la xarxa va cedir en algun moment quan van ensopegar els metalls, amb una feina general de qualitat. Però no se n’ha de fer un punt negatiu. El conjunt va ser summament meritori i formidablement completat pel Concert núm. 5, en mans d’un excel·lent Josep Colom que va acabar brodant la sessió amb un deliciós Impromptu de Schubert. La versió del Concert va ser atenta al compromís i al risc i no va arribar a transmetre tot el seu esperit en funció, segurament, de l’eficàcia en la lletra. La sala, plena a vessar, va agrair la feina de tots. La sessió es va iniciar amb una Obertura de risc, per la seva transparència i delicadesa en el contrapunt, com la Coriolano op. 62, i va ser com sortir a escalfar motors. Beethoven somreia per aquesta setmana barcelonina.

 


JORGE DE PERSIA
La Vanguardia

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet