Cerca de crítiques

Enquesta

Irregular OBC

19/10/2014 |

 

Programa: L'OBC i el Rèquiem de Fauré

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

D’entrada una breu nota sobre el programa, sorprenent per la seva uniformitat. No és usual als concerts de l’OBC trobar-hi obres de dos compositors contemporanis i ambdós francòfons. La diversitat del format de les obres però, ho compensava.

Primer la Simfonia en Re menor de César Franck, l’obra més reeixida del compositor belga de naixement juntament amb la delicada Sonata per a piano i violí. Una partitura ideal per copsar el desig d'unitat formal del compositor que es concreta en el desenvolupament cíclic de la Simfonia, amb un tema principal que es va repetint al llarg dels moviments que la composen i on vàrem poder gaudir d’una OBC en bona forma tot i un tancament un pèl accidentat del primer moviment i una certa brusquedat del metall en els atacs en piano. Destacà novament la bella sonoritat del corn anglès a l’Allegreto central (que ja havia tingut el seu moment de glòria la setmana passada amb la Simfonia del Nou Món).

Al Rèquiem però el nivell caigué en picat. Una OBC reduïda a una quarantena d’efectius es mostra menys segura tot i una direcció atenta i perfeccionista d’Emmanuel Krivine i malgrat el bon paper dels Cors Madrigal i Lieder Càmera, sobretot en les veus femenines i tot i la bellesa de l’obra el resultat no fou gens reeixit. Deficient Elisenda Pujals amb una veu prima en excés i mala dicció, tot i haver només de cantar tres frases, i un correcte Lauri Vasar. Una llàstima ja que aquest Rèquiem és una peça molt apreciada i podia haver arrodonit una nit que va començar prou bé.

La setmana vinent un programa, a priori, heterogeni en excés i un nou director per a l’OBC, Victor Pablo Pérez.

Ignasi Albors
Catclàssics