Cerca de crítiques

Enquesta

Aquesta OCB necessita tall

7/10/2014 |

 

Programa: L'OBC i Així parlà Zaratustra

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El concert inaugural del passat cap de setmana de l’OBC va deixar a aquest modest comentarista una impressió clara: l’OBC necessita tall. Quan li venen amb menús amb poca teca el seu nivell decau. L'Orquestra va sonar bé en termes generals molt millor en els poemes simfònics que quan acompanya un solista. Això pot ser cosa bona.

Dos fets servien d’excusa per a la conformació del programa inaugural de l’OBC: obrir-se a les disciplines artístiques visuals i la commemoració enguany del 150 aniversari del naixement de Richard Strauss.

30 anys separen només les 3 obres interpretades i serveixen per copsar l’evolució musical d’aquestes dècades. El Concert per a violí de Txaikovski, de 1878, és una obra d’estructura i concepció clàssica amb un notable Allegro moderato inicial que serveix pel lluïment del solista. Dissabte, l’austríac Benjamin Schmid va exhibir virtuosisme i l’excel·lent sonoritat del seu Stradivarius però l’orquestra es va mostrar avorrida i poc atenta i amb uns metalls poc matisats. Aquesta OBC prefereix ser protagonista i el seu nivell, tant al Poema de l’èxtasi de Skriabin com al poema simfònic ‘Així parlà Zaratustra’  d’Strauss, va ser notablement superior. Al molt interessant ‘Poema de l’èxtasi’, acabat el 1908, la bona direcció de Pablo González va fer lluir l’orquestra –magnífics aquí metalls i percussió- ressaltant les subtileses de la partitura, i mantenint en tot moment el fil harmònic d’aquesta innovadora peça. També interessat per Nietzsche de jove, Skriabin  va cercar sempre un llenguatge musical nou, buscant una sonoritat vinculada als colors associant-los a les sonoritats.

Però el plat fort va venir després del descans amb l’obra que donava títol al concert. Lectura nietzschiana en forma de poema simfònic. Obra opulenta, com gairebé sempre en Strauss, molt ben orquestrada narra l’evolució de la humanitat des dels seus albors fins a un enigmàtic i desconegut final que ens aboca al ignot. El recorregut vital de l’home amb diferents episodis on crea la religió, després  la ciència, amb moments de crisi, moments d’alegria que ens duen al obert final. Strauss encadena diversos motius on la famosíssima frase de la fanfàrria inicial torna a aparèixer com a leitmotiv de l’obra i empra una molt nombrosa orquestra on les cordes van ser la part més dèbil que potser caldria reforçar.

Novetats: l’abans i el després

Una bona iniciativa és la xerrada prèvia al concert, a càrrec de Josep Pujol, musicòleg i professor de l’ESMUC que va oferir algunes claus de comprensió de l’Així parlà Zaratustra lligant-lo al text de Nietzsche i vinculant-lo a la famosa pel·lícula de Kubrick ‘2001 una odissea de l’espai’. Igualment al finalitzar el concert i per tal de celebrar la nova temporada al Foyer va tenir lloc un concert del Joan Vidal Sextet entre copes de cava.

Ignasi Albors
Catclàssics