Anne-Sophie Mutter va exhibir dijous a la nit, en l'obertura de Palau 100, que als 51 anys no només no ha perdut ni una mica de la seva elegància, sinó que la bellesa del so que extreu del seu instrument ha arribat a cotes somiadores de musicalitat. L'artista va enlluernar amb el Concert per a violí i orquestra, número 1 de Max Bruch, acompanyada per la poderosa Orquestra Nacional d'Espanya (ONE), dirigida per un histriònic Miguel Harth-Bedoya. Dues aclamades propines de Bach van posar la guinda a una actuació espectacular.

La violinista alemanya, que portava per a l'ocasió un elegant vestit llarg blauverdós, va demostrar la seva qualitat interpretativa recolzada en una visible teatralitat. La gestualitat, recolzada amb cops de cap dirigits als músics, cal llegir-la més en clau d'expressió del sentiment musical que com una segona direcció per adequar l'acompanyament a la seva intensa lectura d'una de les partitures més populars per a violí i orquestra.

Emoció i virtuosisme van aparèixer especialment en l'adagio i l'allegro energico final. I el mateix va passar, augmentat, en els bisos, en què l'artista en solitari va elevar el seu món sonor a cotes de perfecció. Com acostuma a passar en aquesta mena d'esdeveniments, l'orquestra s'ha d'adaptar a les exigències de l'estrella del concert i el resultat de l'encaix va ser desigual.

MINIMALISME ÍNTIM / La vetllada es va completar amb l'estrena de Bach in Himmel, de Bernat Vivancos, edificada sobre el preludi número 1 del Clavecí ben temprat de Bach. Interessant i debatuda desconstrucció de la peça que parteix d'un minimalisme íntim per evolucionar cap a una melodia infinita que arriba a una gran explosió orquestral. Va faltar homogeneïtat en la interpretació, però el públic la va rebre amb reiterats aplaudiments. L'ONE va mostrar tot el seu poder, sobretot en la corda, amb la captivadora Simfonia del nou món de Dvorák, però malgrat la qualitat dels músics va ser portada per Miguel Harth-Bedoya cap als excessos sonors.