Fa anys vam gaudir a la Pedrera d’un cicle anomenat Celebracions, amb monogràfics de compositors catalans. Ara l’activitat musical de la casa s’ha reduït, tot i que mostra intel·ligència en les seves propostes. En aquesta ocasió, un concert amb seny per obrir temporada: l’estrena absoluta d’un encàrrec que la Camerata432, protagonista del concert, va fer al compositor Jordi Cervelló (1935). Aquell cicle Celebracions havia acabat sense atendre la música de Cervelló. I per a aquesta ocasió va fer una obra excel ·lent, de síntesi, commogut per un senzill però heroic episodi de la batalla del baluard de Santa Clara del 1714, encara que no programàtica. Hi ha testimonis al seu catàleg recent de resposta musical a altres ferides a la consciència humana, com l’atemptat de l’11-M a Madrid.

Santa Clara el 1714 és summament sensible, amb caires xostakovians, sobretot perquè el gran rus va deixar veure com ningú les tonalitats grises, i Cervelló amb lirisme dramàtic i llampecs d’algun tema popular tractat subtilment, amb jocs de tensions i coneixement de la corda, posa color a aquestes impressions, amb llibertat sense complexos en l’eficaç resultat sonor.

L’orquestra va mostrar moments de bon so, en particular en el centenari quartet Per l’Art de Toldrà en què va exhibir calidesa, però l’essència del gènere es ressent en intensitat –si bé guanya cos sonor– quan es toca un quartet per una orquestra de cambra. En els altres arranjaments (minuet i quartet en mi menor de Casals) la construcció de tall més clàssic pertorba menys l’original. Excel·lent la violoncel·lista Laia Puig a El cant dels ocells.