Passat i present estan molt connectats últimament.
En la recta final del concert Victus 1714, que va arribar divendres a l'Auditori de Girona, tres-cents anys i un dia després d'aquell fatídic 11 de setembre del 1714, l'Orquestra Simfònica del Vallès va interpretar Zadok the Priest: la música que —com va recordar la narradora, l'actriu Sílvia Bel— Händel va compondre per a la coronació de Jordi II de la Gran Bretanya, el 1727, pocs anys després que aquest país va firmar el tractat d'Utrecht (1713) que posaria fi a la Guerra de Successió espanyola i establiria un nou ordre mundial, a canvi que els catalans perdessin les seves llibertats i moltes vides en un sagnant i desigual setge. La paradoxa, també subratllada per Bel, és que actualment Zadok the Priest acompanya sovint altres gestes glorioses i incruentes dels catalans arreu d'Europa, als camps de futbol, ja que l'obra de Händel és la sintonia de la Lliga de Campions.

En l'any del Tricentenari hi ha hagut diverses iniciatives públiques i privades per revitalitzar la memòria històrica de la Catalunya i la Barcelona del 1714, a les quals es va anticipar Victus (2012), la novel·la d'Albert Sánchez Piñol sobre aquells fets, convertida ja en un fenomen editorial d'abast internacional per diferents raons ja prou conegudes. La Simfònica del Vallès ha creat per a aquest concert la banda sonora oficiosa de Victus: una selecció de peces de grans compositors barrocs (Vivaldi, Bach, Corelli, Caldara, Gluck, etc.), contemporanis d'aquella Barcelona anterior al desastre, una ciutat molt dinàmica, treballadora i festiva alhora, com la rememora el protagonista de Victus, el jove enginyer militar Martí Zuviría. Els narradors, Sílvia Bel i Xavier Pomerol, caracteritzat com a Zuviría, sintetitzen prou bé l'argument d'aquesta novel·la de 600 pàgines, amb el suport vocal però també dramàtic del Cor Madrigal, convertit en el poble de Barcelona que no vol rendir-se. Cops d'efecte, com la imatge del director Rubén Gimeno conduint el cor des del mig de la platea, reforcen la intensitat d'un concert impecable en tots els sentits, que va ser premiat pel públic amb una llarga i intensa ovació.