Pólvora a les mans però també sedós toc per servir al programa triat per al seu debut al Festival de Torro-ella. Segur, decidit i amb una dotació tècnica de primera, Ingolf Wunder (Klagenfurt, Àustria, 1985) va confirmar dilluns a la nit a l'Espai Ter que és un dels nous prodigis del piano. Als 29 anys, després de sumar guardons en els més prestigiosos concursos, entre ells el segon premi del Chopin de Varsòvia on va conquistar també dues distincions més, li queda molt camí per recórrer, encara que l'austríac ja s'ha fet un espai en els circuits de les millors sales d'Europa, l'Àsia i Amèrica.

A l'Espai Ter va meravellar amb un repertori integrat per obres de Chopin i Liszt, compositors que eren amics malgrat que artísticament i personalment fossin molt diferents. Al pianista li agrada relacionar-los en les seves actuacions. I en aquesta cita empordanesa ho va fer seguint la mateixa filosofia que els dos compositors practicaven en les vetllades que van protagonitzar als salons de l'alta societat parisenca del seu temps, on interpretaven les seves pròpies obres en una mateixa jornada.

Wunder anava per a violinista, instrument que tocava amb només 4 anys fins que va descobrir 10 anys després el talent que tenia per al piano. Als 14 va debutar al Schubert

Hall del Konzerthaus de Viena i des d'aleshores la seva ascensió, alternada amb la constant formació, ha estat imparable. De tradició clàssica, segueix l'escola de Horowicz, Rubinstein o Ritchter, i la seva concepció artística, tal com va demostrar en la visita a Torroella, li permet oferir un discurs lliure però en cap moment allunyat del rigor de la lectura de les obres.

EL MOZART D' 'AMADEUS' / Expressiu i gestual, quan s'inclina sobre el teclat recorda en alguns tics la imatge que s'oferia de Mozart al film Amadeus. Però la seva no és una actuació frívola i en cap moment dóna prioritat als focs d'artifici. Malgrat el seu desplegament energètic, no perd mai el nord interpretatiu. Ho va demostrar amb el Nocturn per a piano, número 16, de Chopin. Sensibilitat a flor de pell abans d'enfrontar-se al lluïment de l'Allegro de concert, opus 46 i posteriorment a l'intimista Andante spianoto, introductori de la brillant Gran polonesa en mi bemoll major, que l'artista va recrear impregnant-la de musicalitat chopiniana.

A la segona part, que va estar consagrada a Liszt, Wunder va enlluernar amb la introducció i sis variacions de l' Exameron enllaçades pels interludis. El mateix va passar amb la poètica Année de Pélerinage i amb el remat final del Vals Mefhisto, abans d'arribar als aclamats bisos. La presència del mestre Joaquín Achúcarro, que complirà avui 25 anys del seu debut a la cita, completarà aquesta nit l'oferta de piano d'un festival pel qual han passat artistes de la talla de Paul Lewis, Luis Fernando Pérez, les germanes Labèque i Aleksei Volodin. Jordi Savall tancarà divendres la intensa programació de la mostra empordanesa.