Dimarts a Torroella de Montgrí, a l'Auditori Espai Ter, hi va haver la possibilitat de sentir dos cops Les quatre estacions, el conjunt de concerts per a violí més cèlebre del Barroc. Potser només vam aprofitar-ho uns quants, que així vam disfrutar de dues interpretacions d'una obra que van demostrar-ne diversament que està vivíssima i que van fer present que, malgrat que puguem creure que les hem sentit prou, Les quatre estacions sempre estan per (re)descobrir.

En el cas d'alguns infants que, a la tarda, van assistir a l'espectacle Les meves primeres quatre estacions, potser va ser un descobriment literal, però fins i tot els grans que ens hi vam colar vam poder sentir que hi descobríem alguna cosa. En tot cas, també va poder meravellar-nos la gràcia amb la qual el famós violinista Ara Malikian (solista d'un quartet) va explicar (junt amb la narradora Marisol Rozo, que va recrear els quatre sonets que “descriu” la música de Vivaldi) i va interpretar fragments de Les quatre estacions de manera personal i virtuosa. Malikian va fer sentir l'esclat de la primavera, la pesantor de l'estiu i la celebració que fa Vivaldi de la tardor després de dir (i d'il·lustrar-ho amb la música) que el compositor s'emborratxava amb el vi recollit a l'estació. Amb l'hivern, vam picar de peus (com si fes fred) i vam simular la pluja picant el palmell de la mà amb un dit. Una festa amb la música
i no a costa seva.

A la nit, la festa de Les quatre estacions va continuar i fins va sublimar-se amb una de les formacions que, des dels anys noranta, han revolucionat la manera d'interpretar la música barroca, entre la qual aquest conjunt de concerts: l'Europa Galante, dirigida per Fabio Biondi, que també n'és el violinista solista que exhibeix el virtuosisme exigit per aquesta obra de Vivaldi. Tanmateix, donant més joc a l'orquestra, Europa Galante remarca els efectes de color i tímbrics, potenciant el caràcter descriptiu d'unes peces que, encara que les hagi interpretat mil cops, la formació fa arribar amb una joia que exalta.