Hi ha llocs que són una referència absoluta en la relació de la nostra cultura amb l’europea internacional. La presència del patrimoni de Falla a Granada, les referències –escasses– a Albéniz i Granados a Catalunya i el seu modernisme, i entre d’altres diverses, l’estada de Chopin a Mallorca. He vist als jardins de la Cartoixa de Valldemossa gent commoguda perquè compartien aquells espais en els quals va viure i va compondre Frédéric Chopin. Tot i que també em fa la sensació que s’hauria de fer més per promoure aquesta relació, i que allò, que en certa manera existeix gràcies a l’esforç privat d’una família, es transformi definitivament en un santuari chopinià amb més projecció internacional. El viatge de Chopin a Mallorca (deixem de banda George Sand per moltes raons) va ser una decidida presa de contacte del músic amb les fonts naturals del romanticisme, i aquella naturalesa potent i bellíssima.

El Festival Chopin de Valldemossa es va crear el 1930, poc abans que la república, per un prohom de Mallorca, Joan Maria Thomàs, i amb alguna llarga interrupció, arriba fins als nostres dies dirigit per Rosa Capllonch. Un altre cognom il·lustre en la música romàntica d’aquelles terres. I el mes d’agost acull el Festival Chopin la Cartoixa, que manté encara el gust de cert deteriorament que segurament va compartir Chopin, dominant el bell poble marcat per la presència de la Santa Catalina Thomàs.

La música de Chopin sona allà d’una altra manera, com més propera, i sobretot en aquell claustre, i al pati central, o al petit i amable jardí que culmina les habitacions del músic. En aquesta ocasió el festival planteja quatre concerts, dos de piano i dos interessants de cambra. En l’obertura, el pianista polonès MarekDrewnowski va tocar algunes peces de Chopin, sonates de Scarlatti i de Mozart. Drewnowski, tal com apareix a la foto del programa, dista del que segurament va ser fa anys com a pianista segons el seu currículum. Les seves sonates de Scarlatti van ser “traduïdes a l’alemany” amb l’horitzó de la marxa Radetzki, dures, agres, faltes de coherència. La Sonata K570de Mozart amb què va iniciar el programa va ser d’una neutralitat i falta d’expressió que cridaven l’atenció, i finalment les variacions sobre Là ci darem la mano van quedar lluny de l’abast de la seva tècnica actual, una mica tenallada i sense capacitat de matisos. Finalment, un Nocturn, precisament escrit per Chopin en aquella estada, tres valsos (un parell van revelar que havia estat bon pianista) i cincmasurques, algunes d’irreconeixibles.

És cert que es fan molt esforços per fer perdurar la memòria de Chopin a Mallorca, però hi ha molts i bons pianistes més propers i joves que podrien haver fet una inauguració de primera. No obstant això, la visita va valer la pena: permet actualitzar un fet singular en la nostra història cultural, i la d’Europa.